2/10: De la política cortesana

ELS LLOCS on hi ha una tradició viva de cort, com és el cas de Madrid, tenen una concepció molt seva de la política. Per a ells la política és una cosa que passa allà dalt i no té gaire a veure amb el que passa a baix amb la gent. Els fascinen les intrigues de palau, els cops de poder, les disputes amb noms propis, i consideren que el millor instrument per entendre la política és la psicologia: aquest està enfadat, aquesta és ambiciosa, aquell està cansat. Per això aquesta setmana el món de Madrid ha viscut amb gran excitació tot el que està passant (per dalt) al PSOE, perquè respon a aquesta lògica cortesana, a la política de palau. I ha mirat molt poc el que estava passant a Catalunya, i ha tendit a interpretar-ho també en clau cortesana: Puigdemont sobreviu, aguanta el Govern, es ven a la CUP... És una manera d’entendre la política, des de la cort. Però hi ha també una altra manera d’entendre la política en què és més útil la sociologia que la psicologia, els grans moviments socials que els estats d’ànim dels líders, els resultats electorals que les intrigues de palau. I el que està passant a Catalunya té més a veure amb aquesta manera d’entendre la política que amb l’altra. (I el que està passant al PSOE potser també!)