Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El dret a creure en nosaltres mateixos

"Tenim dret a creure en nosaltres mateixos". És la meva frase preferida del primer discurs de Mas. M'està bé que el meu president em cridi al sacrifici, em posi deures, em reclami un esforç, es mostri exigent i autoexigent i alhora em motivi a construir el futur. És la seva feina. I em sembla inevitable, i del tot necessari, que converteixi en parella de ball obligada "reclamar drets" i "complir deures". I li compro amb entusiasme que hem de reaccionar amb "serenitat i fermesa" quan rebem atacs injustos pel fet de ser catalans i voler més. Ens haurem de posar d'acord en la fórmula màgica de la serenitat i fermesa, per no caure ni en la covardia ni en la prepotència. El mandat de Mas no podrà ser tranquil, com va demostrar la sentència que qüestiona la immersió, caiguda del cel just quan es disposava a emprendre el vol com a president. D'acord, volarem com au galana pel damunt del nostre anhel, però de moment el que sobrevola pel damunt dels nostres anhels són amenaces permanents a passes que donàvem per consolidades. La dignitat, com la confiança, és difícil de conquerir i fàcil de perdre. Per ajudar-nos a ser dignes i per garantir el dret a creure en nosaltres mateixos, el president del país ha de tenir l'instint afinat per detectar quan els atacs o els abusos són descarats. Mas té el deure de defensar el nostre dret a somiar, i l'obligació de dir prou quan sigui evident que no hi ha dret.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT