El carrer estret

Llegeixo que el comitè organitzador de la “Festa Nacional d’Espanya i Dia de la Hispanitat” ha lliurat un document a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, on li demana que posi el nom de Dotze d’Octubre “a una via pública”. El president d’aquest comitè, Eduardo García, diu que “el Dotze d’Octubre és una data que uneix espanyols i hispanoamericans, pel fet històric que va succeir el 1492, quan Espanya inicia la relació entre Europa i Amèrica”.

M’encanta l’elegant manera que té de definir-ho. Jo no ho hauria dit millor. “El fet històric que va succeir el 1492” és que Colom, per desgràcia de tota aquella gent, va anar-los a veure. I que “Espanya inicia la relació entre Europa i Amèrica” vol dir que el que hi havia anat i els que hi van anar anant després van esclavitzar, segrestar, violar, robar i matar tot humà que van trobar (abans de recollir uns tomàquets i unes patates que creixien per allà).

Que un comitè reclami un carrer amb el nom de Dotze d’Octubre a la ciutat del monument a Colom em sembla exagerat. Però ho trobo bé, perquè seria la manera, sens dubte, de recordar, per sempre, “el fet històric que va succeir el 1492”. La qüestió, doncs, és trobar la via pública que es pugui canviar de nom. I jo proposo el carrer de les Mosques, que és entre els carrers Montcada i Flassaders, i ja no es diu d’una manera gaire emocionant. Es veu que hi havia eixams de dípters braquícers que hi acudien atrets per les deixalles del menjar del mercat. I sí, ja ho sé: és un carrer molt estret. El més estret de Barcelona. Però és que hem de pensar que els celebrants del Dotze d’Octubre, a Catalunya, no són gaires. I així, quan l’any que ve ja hi vulguin fer la desfilada militar preceptiva, almenys hauran d’aparcar els tancs a l’esplanada del Born, amb l’estàtua del Caudillo, perquè no passaran (amb perdó).