L’home que s’emocionava amb les carxofes
En Rajoy ja ha posat la pebrotera en funcions damunt de la taula en funcions. Li fot que Nicola Sturgeon hagi anat a Brussel·les i hagi estat rebuda per en Juncker. La dona li ha dit que els seus compatriotes no se’n volen anar d’Europa, cosa que en Juncker deu trobar tan bé com jo. Perquè només ens faltaria que ara ens pugés el preu del Talisker, el Jura, el Lagavulin o el Caol Ila (amb aquell gust que té de líquid per glopejar).
Rajoy, l’home que s’emociona amb les carxofes, ha dit que “Escòcia no té competències per negociar amb la UE i el govern espanyol s’hi oposa”. I que, per tant, “si el Regne Unit marxa, Escòcia també”. Però en Juncker (que no va rebre ni en Mas ni en Puigdemont) ara diu que Escòcia “té dret a ser escoltada”. Preneu-ne nota. Com veieu, quan la cosa va de veres, no es fan el longuis.
Tenint en compte els plans llardosos i sinistres que ordien el ministre Fernández Díaz i el seu lacai, el cap de l’Oficina Antifrau, per fabricar proves contra polítics sobiranistes, m’imagino que també hi ha uns encarregats de fer gestions (pagades per nosaltres mateixos, esclar) per impedir que Catalunya sigui escoltada a Europa. Ara que hi penso...! Fa dos dies el papa Francesc va parlar, tot amoïnat, dels “aires de divisió” que hi ha a Europa, referint-se a Escòcia i Catalunya. Ja ens va bé que equipari les dues nacions, la que té dret a vot i la que ho té prohibit. I ja ens va bé que ho faci ell, que és el cap del país que consumeix més vi d’Europa (els 800 habitants liben 54,28 litres per any, segons el Wine Institute de Califòrnia).
Ara el que ens convindria és que la Sturgeon s’entrevistés amb els polítics catalans sobiranistes. L’hauríem de convidar a passar l’Onze de Setembre aquí. La convidem a vinatxo, quedem d’acord en el dia del referèndum i li diem que ens doni un cop de mà amb en Juncker (ho escric tot aquí per si els camarlencs del ministre Fernández Díaz volen començar a treballar).
