17/2: Catalunya és l’amenaça; Ciutadans, la garantia
El pròxim president (o la pròxima presidenta) del govern espanyol passarà la investidura gràcies als vots favorables i les abstencions estratègiques del bloc que conformen PP, PSOE i Ciutadans. No sé si això serà abans o després d’unes noves eleccions —que si arriben, no canviaran gaire la correlació de forces—, però estic convençut que aquesta és la lògica que s’acabarà imposant, o que ja s’ha imposat en la política espanyola. L’actual negociació entre el PSOE i Podem és una opció personal de supervivència de Sánchez, però és sobretot l’exhibició d’un espantall. I l’amenaça no es diu Podem, es diu Catalunya. Si Podem s’empassés d’una manera confiable la condescendència amb el referèndum català, el pacte d’esquerres seria resignadament assumible per a l’Estat. Però contra l’amenaça catalana, l’Estat -que existeix i està per damunt i va més enllà dels partits- creu que la garantia és Ciutadans. Govern del PSOE? En tot cas amb Ciutadans, i amb l’abstenció del PP. O del PP amb Ciutadans i amb l’abstenció del PSOE. Ciutadans és la peça fixa de l’Estat, la que necessiten en totes les combinacions. Ja trobaran la fórmula. La representació d’aquests dies amb Podem no és per fer govern, és per fer por.
