Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan el foc treu el millor de nosaltres

Un incendi és una realitat devastadora i alhora una metàfora perfecta. És la versió comprimida i tràgica d'una crisi: inici, nus i desenllaç corren a la velocitat del vent i en un minut perds el patrimoni de dècades. Paradoxalment, el foc treu el millor de nosaltres: ens urgeix a sentir-nos útils, ens agafen atacs voluntaristes amb què ho voldríem resoldre tot al mateix ritme que les flames ho destrueixen. I no és possible. Hi ha ajuts immediats bàsics, que salven vides o rebaixen angoixes, però reconstruir requerirà altes dosis de planificació, eficiència, paciència, recursos i temps. Com prevenir, que és menys vistós i més car. O com educar els ciutadans en el civisme i espantar-los amb les normatives, que és tasca de generacions. La lliçó d'altruisme dels incendis indica que a la societat de la crisi hi perviu i hi creix l'instint de sentir-nos a prop del que pateix, les ganes de protegir-nos els uns als altres de totes les amenaces devastadores que podrien fer que de l'estat del benestar només en quedessin les cendres. Tant en emergències puntuals com en el dia a dia de les properes dècades caldrà ser imaginatius, flexibles, ràpids i empàtics inventant vies per atreure i canalitzar el voluntariat. Aprofitar les noves tecnologies i el pensament en xarxa per compartir complicitats i engendrar maneres noves d'associar-nos en defensa pròpia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT