Publicitat
Publicitat

El gos de Milans del Bosch

No em fa temor envellir; m'acollona no valdre'm, fer aquelles coses que més m'agraden. Tinc advertit als meus amics metges que si arriba el dia que no em trobe a gust, per circumstàncies vitals, que empren la fórmula (que la tenen) per enviar-me tranquil·lament al paradís (si potser al musulmà, per la cosa de les verges que em toquen). No m'agradaria el final de Henry Miller. Fabulós el seu llibre Querida Brenda , amb l'autor amb els dies comptats i pensant en el sexe d'ella, però em sembla una tortura mental. " Sexo es vida ", diu la publicitat adreçada als homes amb problemes d'erecció. No obstant, existeixen altres plaers: viatjar, un bon vinet... Tot el que jo entenc que és, també, vida. Això sí, ni encara que tinga noranta anys vull una residència (només caldria trobar-me el xerraire de Josep Torrent, després d'aguantar-lo amb estoïcisme bona part de la meua existència, amb el costum persistent de parlar de política). Ho dic perquè al meu poble han tingut la brillant idea d'edificar la residència de la tercera edat al costat del cementiri, separat per un carrer. Els regale una idea, sinó brillant pragmàtica: una rampa des de la residència al cementiri (fiambre va). La voluntat és viure fins al darrer dia. "Entestar-se a morir o entestar-se a viure" (Morgan Freeman, en la magnífica pel·lícula Cadena perpètua ).

PER A LA GENT JOVE recordaré que Milans del Bosch era el capità general de la Tercera Regió Militar, el cap dels rebels en el famós 23-F. Vaig fer la mili a la Capitania General de València, quan l'adés ressenyat manava. Em destinaren a Hojas de Servicio, amb un tinent alcohòlic però bona persona, una funcionària feixista fins al moll de l'os, dos companys divertits, Enrique i Blas, i un altre confident de la policia.

Sovint havia de desplaçar-me fins al despatx del capità general per lliurar documentació confidencial. A l'avantsala, mentre esperava que em rebera un oficial, vaig fer amistat amb el gos de Milans del Bosch. Bruno, li deien. M'agraden els animals. Tanmateix, aquell mal parit no es deixava acaronar. T'hi acostaves i posava el morro tort. " Heil Hitler! ", el saludava quan ningú m'observava. No vaig aconseguir mai tocar-lo i em coneixia bastant. Entrava, em flairava i es retirava a estirar-se allà on li venia de gust.

Era un pastor alemany, tan alemany dels anys trenta com l'amo. Deu ser cert, doncs, que els gossos es pareixen als amos? Siga com siga, la setmana abans de llicenciar-me li vaig dir de tot, a l'animalot. Sé que no és correcte insultar un gos, però no podia fer-ho amb l'amo, amb el qual em vaig trobar un parell de vegades, en el moment que ell creuava amb autoritat l'avantsala i jo em posava firmes sense moure ni un múscul. Em mirava amb menyspreu, potser perquè la meua alçada no assolia la mida reglamentària exigida per la raça ària.

LES BANDERES manifesten la grolleria estètica de les nacions que representen.

LECTURA SEGUIDA de dos bestsellers : Gris de campanya , de Philip Kerr, i Cobra , de Frederick Forsyth. Kerr va escriure uns llibres amb el seu protagonista habitual, el detectiu Bernie Gunther, entretinguts. En el darrer he percebut una reiteració del model que m'ha fatigat, la sensació que ja li ho havia llegit; com si l'autor, davant l'èxit de públic, es veiera obligat a alimentar els seus lectors. Forsyth, pioner de bons bestsellers : Chacal , Odessa , Los perros de la guerra ... També m'ha fet la impressió que se li acaben els temes. No entenc com és que novel·listes que tenen la vida solucionada no es prenen un temps per canviar de registre.

Sóc de l'opinió que és el novel·lista el que ha d'imposar el seu criteri al lector i no sotmetre's a l'esclavitud del mercat. Els gustos dels lectors són arbitraris, de manera que és més adient narrar el que t'abelleix, prescindint de modes i de la pressió dels editors. La passió literària es transmet des de la convicció que escrius l'argument que a tu t'agradaria llegir. I no sempre funciona, és clar.

HE REBUT uns consells de la Dirección General de Tráfico. Tenen cura de la meua salut i dels meus estalvis. Aviam: circular sense passar dels cent deu quilòmetres per hora (menys accidents, però més nervis); finestres tancades i no engegar l'aire condicionat disminuirà el consum de benzina (amb l'estiu a tocar m'imagine les lipotímies, arítmies, insolacions i altres ensurts). Espere amb impaciència els consells del Ministerio de Sanidad.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT