Les incògnites de la visita històrica d’Obama a Cuba

El periodisme tendeix a abusar de l’adjectiu històric. Val la pena pensar-s’ho dues vegades abans de fer-lo servir. Però en el cas de la visita del president dels Estats Units, Barack Obama, a Cuba està plenament justificat. És el primer màxim mandatari nord-americà que trepitja l’illa caribenya en 88 anys. El seu aterratge ahir a l’Havana és, sens dubte, una fita que trenca amb dècades d’enfrontaments amb la Cuba castrista. Naturalment, això no vol dir que estiguem davant d’un happy end o que a Cuba les coses hagin de canviar a partir d’ara. De fet, els temors justificats de l’oposició són que el desgel en les relacions dels dos països, iniciat fa prop d’un any i mig, suposi un aval al règim que li permeti reinventar-se sense canviar de debò. Resultarà difícil trobar la manera de forçar una obertura política. Els Castro segueixen controlant tots els ressorts, i als EUA persisteix un rebuig republicà. De fet, el govern d’Obama busca una obertura econòmica en benefici dels seus inversors, a través de la qual es produeixi a mitjà termini una transformació més profunda del país. En aquest cas, estaríem davant d’un canvi diplomàtic de primer nivell que produiria, d’entrada, una capitalització de certs sectors sota vigilància estatal -sobretot el turístic- i que, més endavant, podria acabar facilitant una autèntica transició social i política no traumàtica, amb eleccions lliures i amnistia per als presos polítics.

I, tanmateix, tot això està per veure. La visita d’Obama, doncs, significa un històric pas endavant, però va acompanyada d’incògnites: ¿aquesta seqüència aperturista tan fàcil de descriure sobre el paper es produirà a la pràctica?, ¿quant de temps trigarà?, ¿i com afectarà l’economia domèstica dels cubans i la seva llibertat de moviments i d’opinió? De fet, tot i el desgel i el restabliment de relacions, no s’ha aturat la fugida de jovescap als EUA ni les detencions d’opositors a l’illa. I el Congrés nord-americà tampoc ha posat fi a l’embargament, si bé l’ha suavitzat. Caldrà mantenir-se atents, per tant, als missatges que Obama farà explícits durant la visita i, sobretot, a com hi respon el règim en les pròximes setmanes i mesos.