Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

El judici de la història

"Com serem recordats? No el preocupa a vostè , això?" José Montilla sempre ha pensat que patir pel judici que la història pugui fer de nosaltres és un neguit narcisista que només entorpeix la gestió diària. Quan un té papers sobre la taula, no es pot estar per històries. Malgrat aquesta convicció, ara s'obliga a reflexionar sobre la qüestió per uns instants. Aquest home que s'ha trobat a l'ascensor li acaba de fer una pregunta amb respecte i, encara que dugui barretina, cosa no gens habitual, mereix una resposta.

A més, ja no té gaire gestió diària per la qual patir. Es pot permetre una certa dispersió. "És una pregunta difícil", comença Montilla, "buscar el reconeixement dels nostres contemporanis és humà i, certament, hi ha trajectòries que només poden ser valorades amb una certa perspectiva." Jimmy Jump assenteix. Quan fa uns segons ha vist el fins fa no res president de la Generalitat entrar a l'ascensor ha sentit que el món, per un cop, estava del dret i que ara eren ells els que venien a saltar al seu costat. Però no ho ha pensat de debò. No està tan xiulat. Era una broma que s'ha fet a ell mateix. Sap que la trobada és casual i que ha d'aprofitar aquesta estranya ocasió per fer allò que, per les presses, mai pot fer en les seves aparicions públiques: xerrar una estona amb un famós.

Jimmy, encara que no ho sembli, es preocupa per l'esdevenidor; per això, ara que en té l'oportunitat, ha volgut plantejar-li al president la qüestió del llegat, un tema que, de tant en tant, l'encaparra. Montilla continua: "Però la meva experiència em diu que la vida et porta d'una banda a l'altra i que tu, allà on et toqui ser, l'únic que pots fer és actuar segons el teu criteri. Si visquéssim amoïnats pel que la gent pensarà de nosaltres, no faríem mai res." Jimmy Jump torna a assentir. El millor de parlar amb persones intel·ligents és que et fan sentir intel·ligent a tu també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT