09/07/2017

10/7: Autodeterminació alemanya

1 min

LA MORT DE HELMUT KOHL ha tingut, em fa l’efecte, molt menys ressò a la premsa espanyola que a la de la resta d’Europa, on s’ha donat al personatge una gran rellevància històrica, en positiu. Al marge del tradicional aïllacionisme hispànic, pot haver-hi algunes altres causes, que portarien a una mena d’incomoditat pòstuma respecte a Kohl. Malgrat que havia tingut un final polític amarg, amb acusacions de corrupció i de finançament irregular del seu partit, la memòria de Helmut Kohl ha estat fixada en el seu funeral d’estat (gairebé d’estat europeu) a través del fet més substancial de la seva trajectòria: el paper determinant en la reunificació alemanya. I potser les coses van per aquí. La reunificació alemanya es va fer, políticament i jurídicament, sota el paraigua del dret a l’autodeterminació. Va ser i es va presentar com un exercici d’aquest dret, i aquí tenim la nova Alemanya unida, de fet i de dret. I això va passar a Europa, al cor d’Europa, no pas en un procés de descolonització. I va passar fa quatre dies. Per als qui intenten convèncer el món que el principi de l’autodeterminació ha caducat, és anacrònic o només es pot aplicar a realitats diguem-ne exòtiques, la memòria de Kohl ha de ser inevitablement incòmoda.

stats