30/7: L’hora de mobilitzar-se
LA CARTA MÉS GRAN que té el sobiranisme contra l’ofensiva de l’Estat (feta amb mètodes convencionals o no convencionals) per evitar el referèndum és la capacitat de mobilitzar-se de manera pacífica i democràtica. Però ¿quan s’ha de posar en marxa aquesta capacitat? Segons la llegenda, si llances una granota a una galleda amb aigua bullint, salta i s’escapa; però si la deixes en una galleda amb aigua freda i va pujant la temperatura de manera gradual, acaba escaldada. L’Estat ha triat, davant del referèndum, una tàctica gradual. Però va apujant la temperatura: fa mesos, en fred, que el govern espanyol demanés el control total de pressupost, que la Guàrdia Civil entrés al TNC, al Parlament o a la Generalitat i que cridessin a declarar de manera com a mínim ambigua alts càrrecs ens hauria sobtat i escandalitzat més que no pas ara. Hi ha el risc que ens hi anem acostumant. I el risc simètric és anar cridant a la mobilització i que quan arribi l’hora de la veritat el recurs estigui desgastat. Potser si l’escalada de les accions de l’Estat és gradual, caldria pensar en una mobilització també gradual, proporcionada però permanent. No sé si ha arribat l’hora de mobilitzar-se. Però potser ha arribat la de començar-se a mobilitzar.
