9/7: On és el centre

QUAN SENTO RAJOY dient que la seva posició en la qüestió catalana és la central, la moderada, la serena, salto de sorpresa. A mi em sembla una posició extremista, excèntrica. Però, esclar, podria ser una il·lusió òptica meva. Tothom es pensa que el centre és allà on és ell. Per això em va interessar molt la resposta del periodista i historiador Timothy Garton Ash quan li van preguntar per Catalunya en el col·loqui de la conferència al CCCB. Va respondre amb humilitat, però amb claredat. Si hi ha una gent que demana votar, ha de poder votar. Les Constitucions són importants, però hi ha d’haver marge. El més intel·ligent, democràtic i civilitzat és el que va fer Cameron a Escòcia: reconèixer el dret d’autodeterminació i pactar el referèndum. I això va ajudar a la victòria del no. Vaig tenir la sensació que el que deia Garton Ash, que en l’essencial coincideix amb l’editorial del New York Times, respon a un cert consens democràtic occidental. És el centre, per dir-ho així. I quan queda establert on és el centre, és més fàcil veure qui és excèntric i extremista. Qui dista més d’aquest centre, Rajoy o el sobiranisme? (I no és casual: a l’hora d’explicar què s’està fent malament, comparen Rajoy amb Cameron, no Puigdemont amb Salmond.)