La lluita per la vida
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsUn entrepà, una ampolla d’aigua i un plànol de Barcelona. Els donen això i els acomiaden. Passen la porta de sortida i s’endinsen pel laberint de la ciutat, procurant perdre-s’hi, difuminar-s’hi. Aquí comença el tercer capítol de la novel·la realista, que potser, algun dia, un d’ells, amb talent literari, escriurà. Tant de bo. El primer capítol correspon a la travessia atlàntica, amb la por del mar a la nit, amb el sol tropical inclement al pic del dia i el salanc que clivella la pell. Hi ha el record del poble natal i de la terra ferma, el penediment de la decisió que s’ha pres. Però, mar endins, qui torna enrere? El segon capítol és dominat per l’alegria íntima, la precaució i la incertesa. L’alegria íntima d’haver arribat a port en territori europeu; la precaució i la incertesa per l’acollida. Perquè és una acollida ambigua. Tot, a partir d’ara, tindrà un signe d’ambigüitat. Ser volgut i ser rebutjat, ser acollit i ser refusat, ser necessari i fer nosa. Des que posa el peu a la sorra d’una platja del nord somniat i mitificat, intueix aquest equívoc, aquesta confusió que hi governen. L’ambigüitat és el tret cabdal. En què quedem, el volen o no el volen? Estan disposats a ajudar-lo o no? Pretenen expulsar-lo o els interessa que es quedi? No se sap ben bé. Depèn, tot és ambivalent. A Europa no hi ha res clar. Els que hi manen no saben adoptar criteris concrets, en un sentit o en l’altre. No saben o no gosen o no poden o no s’hi atreveixen. La teranyina d’interessos i de legalitat, del confessable i de l’inconfessable els en priva. Per això ho confien tot a les cures pal·liatives i a l’atzar. Els donen un entrepà, una ampolla d’aigua i un plànol de la ciutat, com si fos un joc d’aventura d’un casal d’estiu. I, au, espavileu-vos. Les circumstàncies, les casualitats, la sort, favorable o adversa, ja decidiran. Hauran d’evitar els policies que, a partir d’ara, els demanaran papers, fugir dels voltors de tota mena i cercar la bona gent, buscar menjar i sopluig. La lluita per la vida. Aquesta èpica de pedra picada s’escriu, ara, aquí, cada dia, sobre les llambordes de les ciutats.
