29/5: Buit d’autoritat a Barcelona

Així titulava un periodista de Madrid, en una tertúlia de TVE, la setmana viscuda a Gràcia. Si fos partidari de les teories conspiratives de la història, hauria dit que tot el que ha passat a Gràcia aquests dies sembla intel·ligentment calculat per provocar aquest titular. L’alcaldessa Colau confrontada amb una part dels seus i fent uns equilibris impossibles. L’exalcalde Trias empaperat per haver intentat solucionar les coses. Els Mossos, a la picota. El bloc transversal imprescindible per dur a terme el procés cap a l’exercici de la sobirania, esmicolat. El govern de Catalunya, en minoria, afeblit. La societat, perplexa i partida. I tant: tot sembla pensat perquè es pugui dir que hi ha un buit d’autoritat a Catalunya. I quan hi ha un buit d’autoritat, ¿qui és tradicionalment el subministrador de l’autoritat necessària? L’Estat, esclar. Hi ha precedents, al llarg del segle XX. Cada vegada que el país estava a punt de fer un pas endavant, ha aparegut la violència social, s’han trencat les majories i han vingut de Madrid a salvar-nos. Si fos partidari de les teories conspiratives ara ho tindria molt fàcil. Però no ho sóc. En altres paraules, ens veig perfectament capaços de carregar-nos les coses nosaltres solets.