17/5: Eurovisió torna a ser polèmic
El Festival d’Eurovisió sempre ha estat polític. Ho és tota competició en què els qui competeixen no són individus, sinó representants dels estats i, per tant, banderes, països i llengües. Si no, recordin el cas del La, la, la. I les clàssiques votacions dels jurats de cada estat semblen més dictades pels ministeris d’Exteriors que pels amants del pop. Ucraïna ha guanyat amb una cançó en tàtar i anglès que evoca l’èxode forçós de Crimea imposat per Stalin als tàtars el 1944. Rússia s’exalta i amenaça de boicotejar Eurovisió l’any vinent. En ple conflicte entre Ucraïna i Rússia, l’episodi provoca algunes reflexions. Primera, mentre molts països renuncien a cantar en la pròpia llengua a favor de l’anglès, hi acaba guanyant una cançó mig cantada en tàtar. Segona, a Europa el passat i la interpretació del passat continuen sent el principal camp de batalla polític. Tercera, els russos d’avui s’enfaden molt per una crítica a Stalin: hi ha un fil conductor nacionalista de la política exterior russa, des del tsar a Putin, que no han trencat les revolucions. Quarta: la més agosarada i contundent acció exterior de la qual és capaç Europa davant del conflicte entre Rússia i Ucraïna és votar la cantant ucraïnesa perquè guanyi Eurovisió.
