Suzanne Valadon, de model a pintora (1938)
Peces històriques
De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) publicat aquest mes fa seixanta-sis anys a la 'Revista de Catalunya' (V-1938), periòdic que durant la guerra contribuïa a mantenir la moral a la rereguarda amb textos d’alta divulgació cultural. Fins al pròxim 1 de setembre el MNAC, amb la col·laboració del Centre Pompidou-Metz i del Musée d’Art de Nantes, exposa obres de Suzanne Valadon (Becinas, Llemosí, 1865 - París, 1938), pintora, dibuixant i gravadora, un referent del Montmartre de la bohèmia.
Amb Suzanne Valadon, morta a inicis d’abril, ha desaparegut una de les figures, si no més destacades, més simpàtiques del Montmartre d’avantguerra que ha estat matèria generosa per a la literatura anecdòtica i llibres de memòries i records sobre la bohèmia artística i literària de la qual han sortit escoles i moviments que han irradiat i marcat l'època, i noms que han assolit fama i mestratge, però que també compta, com totes les bohèmies, amb el seu contingent de talents fracassats i d'intel·ligències i esperances naufragades en l'alcohol i la misèria. Suzanne Valadon es deia realment Marie-Clémentine Valadon [...]. Començà a guanyar-se la vida al Circ Molier, fins que un greu accident de trapezi posà fi a la seva carrera d'acròbata. Des de la seva infància tenia afició a dibuixar, però així i tot no se li acudí de dedicar-se a l'art sinó en una forma diguem-ne subsidiària: va fer de model. Un feliç atzar la posà en contacte amb Toulouse-Lautrec, el qual es va fixar en els croquis al llapis i els olis que omplien les parets de l'habitacioneta de Suzanne [...]. Toulouse-Lautrec en parlà a Renoir i a Degas. De tots dos fou model, i de Degas, a més, deixebla. El terrible Degas consentí a dar-li lliçons, encantat pels dibuixos méchants et souples, com deia ell, d'aquella noia que li servia de model, i no per a les ballarines, sinó per als joqueis. Pel Nadal del 1883, Suzanne posa un fill al món, i per això Renoir no acabarà fins molt més tard Danse à la ville i Danse à la campagne, teles per a les quals ella posa. Aquest fill serà pintor gràcies a sa mare, i famós abans que ella. De moment, el fill és inscrit sota el cognom de la mare i la menció: "pare desconegut". Però el pare és un obscur pintor parisenc anomenat Boissy, borratxo incorregible, [...] Boissy no deixarà el seu nom al seu fill; li llegarà en canvi una feixuga herència de dipsòman. Més tard, Suzanne es casa amb "un home perfectament distingit", però que no volgué mai reconèixer el fill, cosa que feu un dels seus amics, un "aimable catalan", diu Yaki; "homme de lettres, journaliste, peintre, architecte, une des plus sympathiques figures de l’Espagne contemporaine", diu Tabarant. Aquest català, que acompanyat de dos testimonis es presentà, l’abril del 1891, a l'alcaldia del districte a reconèixer el fill de Suzanne, es deia Miquel Utrillo i Molins. […] Suzanne passa un veritable calvari per apartar el seu fill de la beguda. Tol just sortit del col·legi, ja cal sotmetre’l a cures de desintoxicació. El doctor Ettinger recomana d'encarrilar-lo cap a la pintura com un derivatiu del seu terrible vici; […] Utrillo passa temporades en sanatoris i clíniques, on sa mare el reclou sempre que pot, perquè hi segueixi tractaments de desintoxicació; però així que en surt recau. […] Utrillo, pintor gràcies a la seva mare, conquistà la celebritat abans que ella. L'ascensió de Suzanne com a pintora, en efecte, ha estat lenta, àdhuc després de la guerra i la inflació general que la seguí. [...]
