18/5: Hola, Espanya! Hola, Catalunya!

Els recomano vivament el vídeo entranyable -ha esdevingut això que en diuen viral- de la informació al Canal 24 Horas de TVE del concert de Bruce Springsteen a Barcelona. Explica moltes coses. Comença amb una imatge a tota pantalla del Boss, cridant d’una manera ben audible “Hola, Barcelona! Hola, Catalunya!” I continua amb la veu en off de la presentadora dient literalment: “Ahí lo han escuchado: «¡Hola, España! ¡Hola, Cataluña!» El cantante norteamericano Bruce Springsteen arrancaba de esta manera el concierto... ” Un lapsus? Una manipulació? Si TVE ens hagués volgut enganyar i fer creure que el Boss va dir una cosa diferent del que va dir, mai no haurien començat amb l’àudio on tan clarament diu Barcelona i no diu Espanya. Per tant, no és que la presentadora faci trampa. La meva impressió és que ella realment ha sentit que va dir Espanya. Li sembla tan lògic, tan raonable... Li semblaria tan obertament inconcebible que hagués dit una altra cosa... Per tant, quan ho repeteix, no repeteix el que ha dit, sinó el que ella ha volgut sentir, el que ja tenia al cap, el que li sembla lògic. Aquesta és la clau. Quan parlen d’això, el que creuen raonable, el que tenen prèviament al cap, els sembla més real que la mateixa realitat.