23 de maig: No expulseu les capes mitjanes

Una de les principals forces del sobiranisme ha estat la seva transversalitat ideològica i social. Això és un actiu. Però de vegades fa l’efecte que hi ha sectors que es trobarien més còmodes amb un procés menys transversal, on es pogués aixecar la bandera èpica d’una mena de revolta de les classes populars. Cadascú té dret a somiar el que vulgui, però vigilem amb els efectes. Als qui tenen aquest somni sembla que els faci nosa el compromís i el pes de les capes mitjanes del país en la reivindicació democràtica de la independència. I que tinguin la il·lusió d’expulsar-les del procés, enfrontant-les amb actitud i mesures que van contra la sensibilitat i els interessos d’aquests sectors. Hi ha qui voldria amputar al sobiranisme les capes mitjanes, amb la previsió il·lusòria que tot allò que es perdés per aquí es guanyaria en penetració en les capes populars. O si es vol dir d’una altra manera, tot allò que t’amputes pel centre ho acabaràs guanyant per l’esquerra. Aquesta visió és terriblement injusta, gairebé insultant, amb les capes mitjanes d’aquest país. Però sobretot és suïcida per al sobiranisme. Perquè quan intentes canviar allò que tens per allò que voldries tenir sovint t’acabes quedant sense ni una cosa ni l’altra.