Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El malson de Custo

Amb gran emoció, llegeixo a l'ARA que l'escola Màrius Torres, a l'Hospitalet de Llobregat, "serà la primera escola pública de Catalunya que implantarà l'uniforme, després que a finals del franquisme desaparegués de les aules". Em complau dir-los que l'uniforme que l'escola Màrius Torres ha triat és -tal com esperàvem tots- ben arcaic i ben lleig. No tindria sentit que l'uniforme estigués adaptat als nostres dies, perquè als nostres dies els pares dels alumnes van a treballar amb texans (excepte si són testimonis de Jehovà). Si els nens han d'anar amb uniforme és per patir, per recordar-lo amb fàstic, per avorrir-lo. Hauria estat un error que fos un uniforme modern (per exemple una samarreta i uns pantalons o faldilla a escollir), perquè potser hauria agradat als progres.

Serà una faldilla de quadres verds per a les nenes i uns pantalons grisos i un polo blanc per als nens. Diu la notícia que "nens i pares han rebut amb «il·lusió» l'uniforme", perquè "molts són d'origen sud-americà i als seus països és habitual que els escolars en portin". És una sort que siguin d'origen sud-americà i que als seus països sigui habitual que en portin i que, per tant, s'ho hagin pres bé. Si fossin, per exemple, d'origen nord-americà o d'origen suec potser s'ho haurien pres amb menys docilitat.

I com que, de la mateixa manera que hi ha famílies que no poden pagar el menjador hi haurà famílies que no podran pagar l'uniforme, ben aviat haurem de fer beques d'uniforme. Per això m'agrada que sigui un uniforme tan lleig. Ja que hem de pagar, almenys que sigui ben a disgust.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT