13/3: No és contra l’homeopatia, és contra la confusió

Una democràcia no hauria de prohibir gaires coses: només les que són inequívocament nocives. Segons la ciència -que alguns anomenen ciència convencional, però que em sembla que no mereix adjectius-, l’homeopatia no és nociva. Simplement és inútil. Per tant, no cal prohibir-la. Algunes persones diuen que els funciona i que hi creuen. Fantàstic. Per a ells va el pollastre. L’alternativa democràtica a les prohibicions és la màxima informació, la màxima llibertat i la confiança en la responsabilitat individual. Es tracta de no prohibir, però també de no enganyar. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona, tancant el seu màster d’homeopatia, ha fet santament. No és una decisió contra l’homeopatia. És evitar l’equívoc. La ciència (la que la universitat encarna, sense adjectius) no avala l’homeopatia. La universitat i la ciència tenen el dret i l’obligació de gestionar els seus avals a partir del criteri i el mètode científic que els és propi. Les persones poden creure o no en l’homeopatia, però no es pot presentar com a avalada per la universitat. Crea confusió. Tornem al de sempre: perquè les persones puguin exercir lliurement la seva responsabilitat és imprescindible que tinguin tota la informació.