4/3: Què hi han d’anar a fer els independentistes a Madrid?

Doncs de moment, intentar bloquejar, si poden, qualsevol govern espanyol que no reconegui el dret a decidir dels catalans (no cal que siguin favorables a la independència, només cal que acceptin que es voti). I a recordar que la política espanyola té pendent un tema territorial i nacional, tan transcendent històricament com la confrontació entre dretes i esquerres. Personalment, sempre he pensat que és bo que hi hagi diputats independentistes al Parlament espanyol. I si n’hagués tingut cap dubte, se m’hauria esvaït del tot en sentir l’altre dia en una ràdio pública espanyola: són uns incoherents, diuen que se’n volen anar, però vénen aquí, només per poder insultar tots els espanyols. Quan resulta que els incomoda tant que la gent s’adoni que hi ha un altre discurs possible, que els posa nerviosos fins a la histèria que hi hagi una petita esquerda en la unanimitat forçada que desitgen sobre aquest tema, que acaben confonent la discrepància amb l’insult, és encara més clar que s’hi ha de ser, encara que sigui simplement per fer sentir la pròpia veu. A això no s’hi ha de renunciar mai. Encara que sembli poc útil. No s’hi ha de renunciar enlloc. Ni a Barcelona ni a Brussel·les ni a Madrid.