11/3: I si prohibissin els anuncis de cotxes?

Hi ha poders públics que consideren que el cotxe particular és l’enemic a abatre. Li fan la vida impossible a la ciutat: tot són mesures dissuasòries perquè no agafis el cotxe, per complicar-te la vida i que tot sigui més car i difícil si l’agafes. I, per carretera, el cotxe particular és també tractat com el sospitós habitual, de vegades sembla que més que un permís de conduir t’hagin donat un permís d’armes i que tinguis entre les mans un instrument malèfic del qual es temen totes les infraccions i a qui s’han de posar tots els límits, per si de cas. Pot ser que els enemics del cotxe tinguin tota la raó. No ho nego pas. Però si la tenen, ¿no seria més pràctic que prohibissin els anuncis de cotxes, més que no pas incitar la gent a comprar-ne i després provocar que el facin servir el mínim possible? No dic ja tancar-ne les fàbriques, perquè hi ha molta gent que s’hi guanya la vida, tot i que seria el més coherent si pateixen aquesta cotxefòbia. Em temo que si no ho fan és perquè a estones veuen el cotxe privat com si fos un tanc enemic i a estones com una vaca que es pot munyir econòmicament. I, al conductor, a estones com si fos un delinqüent potencial, a estones com el pagafantes de les finances públiques.