Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

A mi és que el Madrit me la sua

Ah, els cops amagats del cruel destí... Jo, que vaig ser fitxat per destruir el Barça, puc aconseguir l'objectiu contrari en només 15 dies.

Davant d'un projecte sòlid com mai havien tingut els blaugranes (per joc, però sobretot per filosofia de club), van llogar-me per canviar la història. I aquest va ser el primer gran error, triar-me precisament a mi. Per enderrocar una paret construïda pedra a pedra, la solució no és triar-ne un que pica una estoneta amb un martellet, que amb sort aconsegueix obrir una petita escletxa però de seguida se'n cansa i ho deixa estar. La meva trajectòria ho diu clarament. Jo utilitzo els clubs on treballo com a lluïment exclusivament personal i quan arribo a dalt (o m'ofereixen més diners) ho deixo estar perquè jo no construeixo projectes sinó perdigonades puntuals. Jo no puc canviar la història perquè a mi el Reial Madrid me la bufa un dia de tramuntana.

Ens jugàvem els tres títols en 15 dies, i en un ja hem fet figa, tot i la tàctica d'equip miserable al qual només li va faltar enfangar el camp amb tifes de vaca. Però va, suposem que a la Copa o a la Xampions Pepe mata tres blaugranes i guanyem alguna cosa. Què quedarà darrere meu quan me'n torni a l'Inter? Un equip sense patró de joc, ni estructura, ni ànima. Un club amb una pèssima imatge, abonat a fer el ploramiques i a la mala educació. I la paret continuarà allà. I sap per què? Perquè sóc un infiltrat blaugrana encarregat de destruir les forces del mal des de dins. ¿O encara no se n'havia adonat?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT