Publicitat
Publicitat

Els millors articles periodístics del 2010

Tot i que procuro no caure en la rutina, es veu que cada desembre, quan concedeixo els premis Sidney als millors articles periodístics de l'any, n'he de donar un a Michael Lewis. M'agradaria més descobrir genis ocults, però Lewis no para de produir obres mestres. El d'enguany és un article publicat a Vanity Fair amb el títol " Beware of Greeks bearing bonds" ("Temo els grecs quan ofereixen bons"). El tema de fons és el tsunami de crèdit barat que ha arrasat el planeta i que "ha donat a societats senceres la possibilitat de revelar aspectes del seu caràcter que en circumstàncies normals no haurien gosat posar de manifest".

En concret, Lewis parla de Grècia, un país que ha saquejat les seves institucions mentre avançava cap a la ruïna i l'autodestrucció. El ferrocarril estatal grec tenia uns ingressos anuals de 100 milions d'euros, però havia de fer front a una massa salarial de 400 milions d'euros, a més de 300 milions corresponents a altres despeses. L'Estat reconeixia un dèficit pressupostari anual del 3,7%, però la dada no era certa. En realitat, el dèficit era el 14% del producte interior brut (PIB).

La genialitat de l'article de Lewis consisteix a mostrar que la crisi moral va arribar fins i tot a una de les institucions més remotes de la terra, un monestir de 1.000 anys d'antiguitat aïllat per l'aigua, la cultura i la teologia, que malgrat tot això es va fer un lloc al cor mateix d'aquest gran pillatge.

Si anem a una aula universitària, segurament observarem que les dones tendeixen a dominar les converses. En un article titulat " The end of men" ("La fi dels homes") i publicat a The Atlantic , Hanna Rosin recopila una sèrie de proves que demostren que les dones comencen a controlar l'era de la informació.

En una clínica en què els pares poden escollir el sexe dels fills, el 75% es decanten per les nenes. Tres dones obtenen una llicenciatura per cada dos homes que ho fan. Les donen són majoritàries en 13 dels 15 tipus de feina que més creixeran als Estats Units durant la dècada vinent. Rosin cita estudis que demostren que les empreses en què les dones ocupen alts càrrecs directius obtenen millors resultats que les dirigides per homes. Rosin visita responsables d'admissions en diverses universitats que busquen nois suficientment qualificats. En un grup de suport per a homes que no poden pagar la pensió alimentària, el cap escriu a la pissarra: "85.000 dòlars. Aquest és el sou que guanya ella", vocifera. Aleshores escriu: "12.000 dòlars." I crida: "Això és el que guanyeu vosaltres. Qui coi és l'home? Qui és l'home ara?" Beth Kowitt ha publicat a Fortune un sorprenent article titulat " Inside the secret world of Trader Joe's (dintre del món secret de Trader Joe's). Els propietaris d'aquesta cadena de supermercats gurmets que està tan de moda són els Albrecht, una família alemanya molt reservada. Molts dels productes que venen són fabricats per grans empreses: una secció de Pepsico fa els triangles de pa de pita torrat, i Stonyfield Farm de Danone s'encarrega d'elaborar el iogurt. L'empresa ha sabut aprofitar amb astúcia la creixent sofisticació dels gustos gastronòmics dels nord-americans. Ofereix una selecció molt més limitada que els seus rivals, amb la qual cosa redueix la molèstia d'haver de triar. Té una bona cadena de distribució i, a través del fet de comprar, promou el sentiment de pertinença a una comunitat.

Potser coneixeu James Franco com l'actor que feia de millor amic de Peter Parker en les pel·lícules de Spiderman, o com a protagonista del film sobre alpinisme 127 hours . Mentre es dedicava a la seva professió d'actor a jornada completa, s'ha tret una llicenciatura a la Universitat de Califòrnia i després s'ha inscrit en quatre postgraus simultanis: un sobre cinema a la Universitat de Nova York; dos sobre creació literària, l'un a Columbia i l'altre al Brooklyn College, i un sobre poesia al Warren Wilson College. També està fent el doctorat en filologia anglesa a Yale i assisteix a l'Escola de Disseny de Rhode Island. Ha publicat narracions a Esquire (i Scribner li ha publicat el seu primer llibre) i ha debutat com a artista a la Clocktower Gallery de Nova York.

Sam Anderson reflecteix extraordinàriament bé la polifacètica vida de Franco en un article del New York Magazine titulat " The James Franco project" ("El projecte James Franco"). És la història d'una activitat frenètica que oculta el caràcter enigmàtic del personatge.

L'any passat William Deresiewicz va pronunciar una conferència contracultural a West Point. Va explicar als cadets com podien combatre el sistema frenètic i obsessionat per l'èxit en què els educaven. Posteriorment, The American Scholar va publicar aquesta conferència amb el títol de " Solitude and leadership" ("Solitud i lideratge"). El tema és com arribar a ser un líder i no un simple fanàtic de l'organització.

Darin Wolfe va escriure un article a American Scientist titulat " To see for one's self" ("Veure-ho un mateix") sobre el declivi de l'autòpsia. Malgrat que solen revelar importants errors de diagnòstic i malalties no descobertes, el nombre d'autòpsies està caient en picat. La formació dels metges ja no es basa en aquesta pràctica. Els metges tenen por d'una informació que els pot portar a judici per negligència professional, sense la cobertura de l'assegurança mèdica. És un tipus de pràctica que s'està perdent.

Tothom està preocupat pel futur de la premsa escrita, però el 2010 ha estat un any molt bo per a les revistes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT