Un ministre del PP parla de posicions extremes
El ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, va tenir ahir la gentilesa de desembarcar a Mallorca, terra incògnita, per pronunciar una conferència. Hi va deixar anar una idea fonamental: que la irrupció arreu d’Europa de moviments d’extrema dreta i d’extrema esquerra (aquí mirava Podem/Podemos) té relació directa amb la durada de la crisi i amb els casos de corrupció, que, segons ell, en la seva major part “tenen molt més a veure amb el passat que amb el present”.
És a dir, que la corrupció és un mal que passava abans però que ara ja no, com els assalts dels víkings. Ens consola extremament, el ministre De Guindos. Només faltaria que ara haguéssim de patir que aparegués algun altre polític corrupte del PP i ens veiéssim obligats a fer-nos de Podem. I és que la ciutadania, quan llegeix o escolta per exemple alguna informació sobre Bárcenas o la trama Gürtel, es torna instantàniament d’extrema esquerra i surt a cremar esglésies.
L’extrema esquerra, tant a Espanya com a Catalunya com a les Balears, afortunadament no existeix, i per molts d’anys. L’intent reiterat de ficar dins aquest sac tant la CUP, com Podem, com Compromís o fins i tot la coalició balear Més (ja que De Guindos va amollar la seva al·locució a Palma) no és altra cosa que un falsejament de la realitat que causa vergonya aliena. Pot haver-hi gent que simpatitzi amb ideals més o menys reformistes o fins i tot col·lectivistes, però no conec ningú que avui en dia reclami la guerra de classes i la dictadura del proletariat, coses que sí que identificarien una certa extrema esquerra. Hi ha grupuscles que destrossen caixers automàtics i que fan pintades a les façanes de les oficines bancàries, és cert. Però no representen ningú ni res, si no és ells mateixos i la seva obnubilació. I en l’eventualitat d’haver-los de qualificar d’alguna cosa, abans que fer servir l’expressió extrema esquerra, em conformaria a titllar-los de brètols o de curts de gambals.
En canvi, m’atrevesc a dir que existeix una extrema dreta espanyola ben viva i poderosa, infiltrada dins el govern d’Espanya. És aquesta dreta que quan és a l’oposició instal·la arreu del territori meses petitòries contra l’Estatut de Catalunya, i que, no contenta amb això, porta el mateix Estatut al Tribunal Constitucional perquè se lo cepillen, amb l’aquiescència del centreesquerra que suposadament representa el PSOE. És aquesta mena de gent que organitza o tolera agressions contra centres culturals, com va passar a la llibrera Blanquerna de Madrid o com ha succeït en diversos llocs del País Valencià. És aquest personal que tant li és insultar la infermera Teresa Romero per haver sobreviscut a l’Ebola o qualsevol català pel simple fet de ser-ho. És tota aquesta genteta que dia rere dia inventen i divulguen fabulacions sobre casos inexistents de xenofòbia a Catalunya o a les Balears. És la Fundación Francisco Franco, o la Fundació Jaume III. És, en definitiva, tota aquesta gent que rep subvencions del PP. Extrema dreta dura i en estat salvatge.
