Quan el mòbil ajunta i no separa

DE TANT EN TANT escric alertes sobre abusos del mòbil i l’efecte no hi ets tot que ens provoquen. Solen anar dirigides a mi mateix, sense èxit, ho escric però no m’ho acabo d’aplicar. Avui vull subratllar una cosa contrària, que he observat en rotllanes d’adolescents. El mòbil es converteix en un element que no els separa, al contrari. A diferència dels adults, que sovint aprofitem el telèfon per aïllar-nos del que tenim al davant, hi ha grups de joves asseguts molt junts, a vegades algun a la falda de l’altre, que converteixen el mòbil en el seu aparell de música o en la seva tele, en el foc al voltant del qual es reuneixen i, com que no crema, hi poden estar ben a prop. La necessitat de compartir es manté, i a diferència del que podia fer jo a la seva edat, tenen a la punta del dit totes les cançons i vídeos i l’accés a persones que no poden ser allà. Molts pares hem viscut amb desconcert l’accés a internet transportable, perquè aplicàvem aquells primers consells: que l’ordinador fos en un lloc visible i no a l’habitació, perquè no s’aïllessin. I de sobte se’l poden emportar on vulguin, i ara què fem. Però en el fons l’ordinador fix mantenia més cadascú a casa seva. Ara poden estar junts, al carrer, en el seu món, expressant-se l’afecte i la tendresa amb el contacte físic nascut de la proximitat.

Em ve de gust dir-ho perquè parlem, i convé fer-ho, de com aquestes eines els poden fer addictes, com faciliten casos de bullying o els fan accedir a mons perillosos. Però fugim dels tremendismes, que hi ha una altra cara. Dediqueu uns minuts a observar sense prejudicis algun grup de joves tan juntets en un parc o en un banc o en una vorera, com es van ensenyant el que té cadascú a la seva pantalleta, i hi veureu més socialització sana i alegria que no solitud i aïllament malaltís.