La modificació genètica i les noves fronteres de l’ètica
La descoberta de l’anomenat CRISPR/Cas9, una nova tècnica que permet editar de manera precisa el genoma de qualsevol ésser viu, ha revolucionat d’uns anys ençà la comunitat científica i ha fet saltar les alarmes dels comitès de bioètica de tot el món. Les possibilitats d’aquesta tècnica són infinites, però és la capacitat de modificar la informació genètica de la línia germinal en embrions humans la que planteja més dubtes. ¿Som a prop de poder crear humans a la carta? Si s’accepta que es pot intervenir per evitar una malaltia hereditària, quin serà el següent pas? ¿Nens amb ulls blaus i les competències comunicatives més desenvolupades? És evident que encara no som en aquest punt i tot just s’ha autoritzat un experiment amb embrions humans al Regne Unit amb la condició que no es puguin implantar en cap úter. Però el debat ja és aquí i no podem evitar-lo.
Els mateixos científics són els primers interessats a reclamar un marc legal internacional clar i consensuat per evitar riscos i un possible mal ús de la tecnologia. En el cas de l’enginyeria genètica, i en part també en el dels robots, la ciència s’acosta a un terreny relliscós on està en joc la mateixa naturalesa de l’ésser humà i fins i tot de la vida. Aquestes són qüestions que transcendeixen la ciència i afecten les creences personals de cadascú, i justament per això no són fàcils de discernir. Per això l’única recepta possible és la màxima informació i transparència, i també control, sobre els resultats dels experiments que s’hi van fent. Recordem que a hores d’ara la selecció d’embrions amb altres tècniques ja és permesa en alguns països per triar el sexe dels fills (als Estats Units sí però a Espanya encara no) o per crear els anomenats nadons medicament, que neixen amb un perfil genètic determinat per salvar un germà malalt amb les seves cèl·lules mare.
Davant d’aquests dilemes, la societat en conjunt s’ha de pronunciar i arribar a un acord global, perquè difícilment es podran aturar els avenços en aquest camp. Ja fa temps que els comitès de bioètica treballen en aquests camps i potser ara ha arribat l’hora de traspassar tota aquesta informació al gran públic com fa avui l’ARA: tant els grans avenços que es poden aconseguir amb aquesta tecnologia, entre els quals l’eradicació de malalties hereditàries (tot i que caldria definir quines), com els perills en forma de clíniques de disseny que ofereixin nadons a la carta a aquells que se’ls puguin pagar. Els experts i els científics han d’exposar els seus arguments i, entre tots, decidir el més convenient per després traspassar-ho al marc legal amb l’ajuda dels legisladors. La ciència està a punt d’arribar a una nova frontera, i com a humans hem de plantejar-nos si es vol traspassar i, en tot cas, en quines condicions.
