Publicitat
Publicitat

El món s'hauria d'acabar el 2012

L'altre dia va venir una amiga a casa, vam parlar de tot i de res. Em va sorprendre el seu neguit tragicòmic envers la fi del món, pronosticada pels maies per al novembre d'enguany. Jo espero amb candeletes que aquest món s'acabi el 2012. És evident que les estructures estan flaquejant, els models han quedat al descobert i presenciem en tots els àmbits una escissió generacional de valors. Per a alguns es tracta d'una guerra per l'statu quo . Per a d'altres, de l'experiència vital d'un canvi de sistema.

M'hi jugo mil euros que l'Empar Moliner s'inclou en el primer grup. La seva recent columna dedicada al tancament de Megaupload m'inquieta per la falta de dades. Una opinió, és cert, però fonamentada únicament en un sentiment. De confusió, potser. Segur que ella també ho va veure un dia en els seus pares. En l'esmentada columna, Empar Moliner titlla de lladres totes les persones que han consumit un contingut sense haver-ne pagat els drets d'autor, dissenyats originalment per a un model de negoci offline , per cert. Per a algú que coneix el poder de les paraules, em sembla poc encertat acusar de criminal una enorme part de la societat. No es roba, es comparteix. Sembla una fal·làcia fins que entens que ja no ens importa tant la propietat com l'accés. Que el joc ha canviat.

La gent és com és, agradi o no. El problema és no adaptar-se a aquest canvi generacional negant que existeixi. Disney, la FOX i la NBC han acceptat el canvi i han desenvolupat un nou model de negoci que es diu Hulu. Aquesta web ofereix accés en streaming a continguts oberts de la seva propietat sota un sistema convencional de publicitat. Fa cinc anys que funciona i només està disponible als Estats Units i al Japó. Per la seva banda, Apple va aconseguir que el 2008 l'iTunes Store es convertís en el principal venedor de música dels Estats Units. Cada cançó costa 79 cèntims d'euro. Aquest any Apple també ha monetitzat el contingut pirata oferint a l'usuari legalitzar la seva biblioteca musical per menys de 20 €. Els seus servidors no van poder cobrir la demanda el primer dia. Allau dels 19 països on s'oferia.

Vaja, que potser simplement es tracta d'oferir una alternativa millor a la pirateria. Haurem d'esperar que alguns amb molt poder i poc criteri s'adonin que internet no canviarà perquè el seu model de negoci no hi encaixi. He dedicat un terç de la meva vida al meu negoci i tinc menys de 30 anys. Fa deu anys que l'èxit de la meva empresa depèn del nivell de confortabilitat amb el canvi que tingui el meu interlocutor. El futur ja és aquí, simplement no s'ha distribuït equitativament encara, deia William Gibson el 2003. El mateix que va inventar el terme ciberespai el 1982.

Recordo que fa uns anys, potser sis o set, buscava com explicar internet a empreses que encara a dia d'avui pensen que es tracta d'una moda. Això, com la moda de la llum elèctrica o la moda de l'aigua corrent. Em va cridar l'atenció la web d'una "agència de viatges virtuals" que oferia " tours " pels mons digitals més populars del moment. Recordo Second Life i World of Warcraft com dues de les "destinacions" destacades. La pàgina estava orientada a pares de xavals que jugaven a aquests jocs i que volien entendre què hi feien exactament. Empar Moliner, li recomano que faci un tour per internet, però amb locals, que sempre és més autèntic. Laurence Lessig o Isaac Mao poden ajudar-la a entendre la cultura lliure.

Als suecs sembla que els ha anat bé. L'usuari de Twitter @sweden, propietat del govern, està controlat per persones del carrer que hi poden tenir accés en blocs d'una setmana; també han reconegut recentment com a religió l'intercanvi d'arxius, sota la fe kopimista. Per la seva banda, Islàndia fa una Constitució crowdsourced , al nord sempre van més avançats. A internet, si s'hi endinsa, descobrirà que de compartir en surten coses noves. Ja ho deia Jean-Luc Godard: no importa d'on treguis la inspiració sinó el que en facis. Abans d'això n'hi deien copiar i ara que creuen que els fa perdre diners (més aviat en deixen de guanyar) en diuen robar.

Sembla que la meva amiga va quedar-se més tranquil·la davant la possibilitat que acabi un model de món el 2012 i no pas el món com a tal. Mentre parlàvem vaig fer-li una xocolata calenta, recepta de Ferran Adrià. El mateix que està construint un fons obert i gratuït a internet de les seves receptes i tècniques. Per què devia voler fer aquesta bogeria? La reputació ja no la marca el volum d'informació de valor retinguda, sinó el volum d'informació de valor compartida. Aquest és el perquè.

Això de Megaupload és un crim. És cert. Però no són lladres. ¿O és que Megaupload va rebutjar mai l'oferta dels creadors de continguts de compartir beneficis? Ah, no, si no hi va haver oferta. Megaupload, com Napster en el seu moment, ha demostrat que hi ha mercat, i per tant ha fet evolucionar la indústria. ¿Alguna cosa en contra de Spotify? Funciona, dóna diners i és legal. Gràcies a Napster, que era gratuït. Com deia aquella campanya d'Apple: "Els pots citar, estar-hi en desacord, glorificar-los o vilipendiar-los. Gairebé l'única cosa que no pots fer és ignorar-los. Perquè canvien les coses. Empenyen la raça humana".

Video won't kill the radio star . Ni internet matarà la cultura ni la premsa (de fet, la premsa europea creix a internet al ritme de Facebook, segons un estudi de ComScore publicat fa deu dies). Tant l'una com l'altra sobreviuran a la velocitat de la seva adaptació a un nou mitjà i a un nou consumidor. Indústria de la música i del cinema, ho estem esperant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT