Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

La mona Xita i el president Bauzá

El Dia dels Innocents la premsa duia dues notícies luctuoses: una ens va saber greu, i va ser la de la mort de la mona Cheetah (Xita, per als amics), als vuitanta anys, víctima d'una insuficiència renal. L'altra, amb permís de la Jane i el Tarzan, ens va saber encara més greu, tot i que ha passat més desapercebuda: es tracta del desmantellament del marc legal de la llengua catalana a les Balears a càrrec del govern de Tutanramon Bauzá, un executiu que de vegades costa de distingir del cavall d'Àtila. Els mallorquins admiradors de Xita estem, doncs, doblement de dol, i aquest columnista acceptarà donatius en forma de pernil Joselito per tal de fer el tràngol més bo de dur.

El que han fet Bauzá i els seus boys és una maniobra d'això que se'n diu enginyeria política: a saber, desmuntar tot un entramat legislatiu força complex per arribar a un sol punt (erògen, cal suposar) que és el que motiva el tinglado. En concret, han modificat la Llei de Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també la de Règim Jurídic de l'Administració, per tal de deixar sense efecte la que de veritat els interessava, el seu obscur objecte de desig: la Llei de Normalització Lingüística, aprovada pel Parlament balear l'any 1984 amb els vots a favor del mateix PP que, fins ara, havia mantingut amb la resta de forces polítiques illenques el consens en matèria lingüística. Fins ara, subratllem. D'ara endavant el PP de Balears, des del cim gens ventilat de la seva majoria absoluta, ha decidit quedar-se tot sol en l'actuació política en contra de la llengua pròpia reconeguda per l'Estatut de la Comunitat. Ja no es tracta de gestos, sinó d'una iniciativa legislativa amb tots els ets i uts. Enhorabona, president.

D'entrada, els malabarismes jurídics del govern Bauzá signifiquen que el català deixa de ser un requisit (de moment es queda en un mèrit, però no podem descartar que arribi a restar punts) per a l'obtenció d'una plaça de funcionari a les Balears, i obren també la porta a la castellanització dels topònims illencs (allò del Mahó/Mahón vs. Maó, que tanta il·lusió es veu que li fa al PP menorquí). Les conseqüències, però, poden anar força més enllà, com explica molt bé el lingüista Gabriel Bibiloni al seu blog (bibiloni.cat/blog/), que em permeto de recomanar a qui vulgui conèixer la qüestió en profunditat.

Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs tenim, certament, un problema amb el nostre govern. Però potser seria més exacte dir que el nostre govern té un problema amb nosaltres, i que aquest problema, més prest que tard, se'ls pot girar en contra de mala manera. És estúpid pretendre governar contra la ciutadania que se suposa que representes, i són moltes les veus dins el PP illenc que es mostren incòmodes, o com a mínim perplexes, davant de les directrius que imposa la seva cúpula. Ja s'ho trobaran; segur que s'ho trobaran. Mentrestant, quan mirem les fotos a la premsa del president Bauzá, sentim una enyorança encara més gran de la mona Xita.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT