‘La Voz’ arrasa en audiència
La Voz, el talent show de cantants que emet els dimecres Telecinco, està tenint un èxit aclaparador: líder absolut a Espanya i també a Catalunya, on aquesta setmana va liderar de manera molt destacada la seva franja amb 350.000 espectadors. Un plató glamurós, blavós i brillant, una realització ambiciosa i dinàmica, molta claca de públic i un jurat amb estrelles del panorama musical espanyol són les característiques més elementals: Alejandro Sanz, Malú, Melendi i Manuel Carrasco componen el jurat, que es dedica a dir obvietats a les persones anònimes que canten: «Lo que has hecho es muy bonito », «A mí me gustaría estar muy cerquita de la voz tuya, hija mía de mi ‘arma’», «Tú eres una voz especial» són algunes de les originals valoracions del jurat.
El programa juga molt bé amb les seves eines per guanyar-se l’audiència. Gira entorn de tres factors diferents, tots amb una clara incidència en el terreny emocional, que es van succeint, de manera que l’espectador rep, cada pocs minuts, una dosi d’èpica i humanitat. Primer hi ha el factor dramàtic en què el participant anònim explica els seus problemes vitals i desgràcies diverses per justificar el seu amor a la música. La noia tartamuda que només parla fluidament quan canta explica com les cançons l’han ajudat a comunicar-se, o una altra noia que descriu com la música la va acompanyar en la soledat que li provocava la seva orientació sexual quan era una adolescent són alguns dels exemples. En aquest moment és quan se senten les frases tòpiques “La música es mi vida” i “La música es terapéutica”. L’altre factor emocional està lligat al fet musical. El programa fa cantar temes als concursants que tinguin molta èpica, i així l’emoció creix de manera forçada i sobtada, cosa que culmina amb el jurat girant les cadires. I, finalment, les reaccions d’entusiasme, el moment de prémer el botó, els gestos que indiquen que tenen la pell de gallina són el factor del suspens. Per tant, si sumem els tres factors, dramatisme, música i suspens, que es van alternant de manera consecutiva, tenim uns ingredients potentíssims des del punt de vista televisiu que recompensen l’espectador amb immediatesa. L’audiència té històries personals, llagrimeta fàcil i sorpresa. A sobre, des de casa pot exercir la funció de jurat: valora les cançons i connecta amb els drames familiars -la il·lusió dels pares per veure cantar els fills, els avis plorant...
L’entreteniment televisiu demana emocions a flor de pell. L’audiència vol experimentar sensacions que s’acostin al màxim possible al que estan vivint els protagonistes en pantalla i sentir-se part integrant del moment televisiu. La Voz ho ofereix amb escreix.
