Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Un pa (negre) sota el braç

Hola, sóc la Isona Passola, productora del Pa negre que diumenge va arrasar als Goya. Però sóc molt més. Puc dir amb orgull que sóc la mare que ha parit la part cinematògrafica d'una història de la qual és pare l'Emili Teixidor. Sí, perquè jo vaig buscar els calés per fer la pel·lícula, però també he estat dona anunci, m'he repatejat festivals, he negociat amb els distribuïdors, he mogut cel i terra... I al final, jo, que havia donat de mamar a la criatureta amb l'esperança que -almenys- no se'm morís, resulta que he creat un monstre... Ei, dit amb sentit positiu.

Això sí, una servidora, que ja havia fet una cosa semblant amb el documental Catalunya-Espanya , no havia viscut encara per experiència l'efecte premi. Tu ja pots anar a vendre que una cosa és bona, que per molt que ho diguis amb cara de creure-t'ho, la gent no t'ho valorarà fins que no rebi un premi. Bé, i si en són 9, euromillones, però això provoca aquella expressió: "Oh, si l'han premiat, haurem d'anar a veure-la". La pel·lícula és la mateixa de la setmana anterior, però el premi li dóna valor. Ara, el millor d'aquest episodi ha estat poder llegir Santiago Mata a La Gaceta : "El premio a Agustí Villaronga por ser homosexual y catalanista", "A Villaronga le avalaba no sólo su orientación sexual, sino la productora Isona Passola, conocida en el ámbito nacionalista de ERC. No en vano, con ella se fue a celebrar la victoria el director", "Ha ganado porque en la Academia se ha formado un frente catalanista en los últimos años" o "Un fin de época donde Cataluña decide y España paga". Realment ha valgut la pena.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT