Publicitat
Publicitat

El pare no té raó

A mesura que es fan grans, els pares revelen alguns secrets. Un vespre, dinant amb la mare, vaig deixar anar que el mètode del calendari li havia donat bon resultat, atès que hi ha sis anys de diferència entre la meva germana Peggy i el meu germà Kevin i sis més entre el Kevin i jo. Va arrufar les celles.

"Bé, de vegades el teu pare feia servir alguna cosa", va dir.

Els meus pares eren els catòlics més convençuts que he conegut mai. Però el pare provenia d'una família, del comtat de Clare, a Irlanda, de 16 membres, i la mare de la mare, d'una família del comtat de Mayo, també a Irlanda, de 13 membres; així que van contraposar una dosi de sentit pràctic a la seva fe: després del tercer fill, van tenir el bon sentit de concloure que la planificació familiar no embruta l'ànima. Per tant, quan vaig llegir a l'enquesta Gallup de dimarts que el 82% dels nord-americans catòlics diuen que el control de natalitat és moralment acceptable, no em vaig sorprendre. (El 89% dels nord-americans en general, i el 90% dels que no són catòlics, comparteixen aquesta opinió.) Gallup ha interrogat sobre la valoració moral de 18 actes i comportaments, i el control de natalitat ha resultat el que més gent considera acceptable, per davant del divorci, que compta amb una aprovació del 67%, i de "comprar i fer servir roba de pell d'animal", que ha rebut un 60% de valoracions positives (amb un percentatge més alt, esclar, entre els republicans que no pas entre els demòcrates).

La poligàmia, la clonació d'éssers humans i les relacions extramatrimonials han resultat els actes més condemnats. Les relacions homosexuals, empatades amb la procreació fora del matrimoni, han empatat amb un 54% d'aprovació; d'aquesta manera, ocupen una posició intermèdia a la llista, per sobre de l'avortament, 38%, i per sota del 59% assolit per les "relacions sexuals entre un home i una dona que no estan casats".

L'enquesta ha aparegut el mateix dia que apareixien els titulars sobre la lluita dels dirigents de l'Església catòlica contra el president Obama pel seu intent d'aconseguir que l'assegurança de les dones que treballen o cursen estudis universitaris en institucions catòliques els cobreixi els anticonceptius. L'Església insisteix a dir que es tracta d'un debat sobre la llibertat religiosa, no sobre control de natalitat. Però, de fet, es tracta del control de natalitat i del tracte discriminatori de les dones a l'Església. Es tracta de bisbes conservadors que ataquen els candidats demòcrates que defensen el dret a l'ús d'anticonceptius i el dret a l'avortament fent-ne una qüestió de política pública. Es tracta d'una Església que atorga molta importància al sexe en aspectes que no haurien de ser de la seva competència i no gens en aspectes que sí que l'haurien d'amoïnar.

Els bisbes i el Vaticà pretenen que les dones portin posat un cinturó de castedat. En canvi, deixen que sacerdots deshonestos es lliurin a la disbauxa durant decennis sense preocupar-se gens per les generacions de nens sotmesos a abusos i violacions.

Encara no han passat comptes com cal, i aquest escàndol repulsiu no s'acaba. Mentre a Filadèlfia té lloc el judici cabdal de monsenyor William Lynn per haver encobert els abusos sexuals comesos per alguns sacerdots i haver canviat de destí aquests depravats, l'arxidiòcesi de Filadèlfia va anunciar dissabte que dos sacerdots de més de 70 anys que treballaven en parròquies i hospitals havien abusat de menors i no eren aptes per al ministeri. Això passa després que cinc sacerdots fossin apartats durant aquest mateix mes a causa d'acusacions fonamentades d'abusos sexuals. Hi ha, a més, 17 sacerdots més sota sospita després de l'horripilant informe del gran jurat sobre la profusió de l'abús sexual a la diòcesi de Filadèlfia.

En el debat sobre els anticonceptius, l'administració Obama va arribar a una solució de compromís: va responsabilitzar les empreses d'assegurança, en lloc de les institucions religioses, del seu subministrament. I alguns grups catòlics capdavanters ho van aprovar. Però d'altres van aixecar la bandera del Vaticà i van continuar la lluita. Aquest dimarts, al programa de televisió CBS This morning , el bel·ligerant cardenal Timothy Dolan, de l'arxidiòcesi de Nova York, va refusar aquesta solució i va al·legar que la Casa Blanca ofega l'Església.

Interpretant la norma de la manera més extrema per espantar els catòlics, Dolan va dir: "Ens diuen que si volem ser considerats com a Església, si volem que ens eximeixin d'aquestes exigències del govern, aleshores podem propagar la nostra fe catòlica i totes les nostres activitats, podem servir només als catòlics i tenir només treballadors catòlics".

L'arxidiòcesi de Washington va donar un missatge igualment alarmista en el seu full dominical, en què alertava de perills apocalíptics:

"(1) Els nostres més de 600 hospitals arreu del país hauran d'aturar els que no siguin catòlics a la porta d'urgències i dir-los: «El govern només ens permet guarir catòlics».

(2) Les nostres escoles hauran de dir als pares no catòlics: «El govern només ens permet educar catòlics».

(3) Els nostres refugis, en les nits fredes, hauran de dir als sensesostre que no siguin catòlics: «El govern només ens permet donar refugi als catòlics».

(4) Els nostres bancs d'aliments hauran de dir als que no siguin catòlics: «El govern només ens permet sadollar la fam dels catòlics»".

Els dirigents eclesiàstics han acudit als tribunals per castigar el president, però segurament això l'ajudarà. En qualsevol cas, els que pensaven que el sexe només serveix per a la procreació ja no tenien intenció de votar-lo. I a tota la resta, la demanda judicial ens recorda que el que els bisbes plantegen com un atemptat del president contra la religió és, de fet, un atemptat dels bisbes contra les dones.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT