Els portuguesos i el federalisme peninsular
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsALisboa, s’ha constituït la Lliga Iberista Portuguesa. A través d’aquesta associació, hom procura canalitzar els afanys dels qui pretenen la reorganització de Portugal en el marc d’una Península reestructurada damunt la base de la seva diversitat nacional, sense exclusions ni privilegis. No és pas d’avui que, entre els portuguesos, són fetes aquesta mena de formulacions. Ve de lluny, de mitjan segle XIX. Però, durant molts anys, els qui encara se’n preocupaven s’havien de cenyir als límits de la tertúlia casolana. Ara, altra vegada aixequen la veu. S’associen i reprenen el debat públicament. La primera gran campanada l’ha donada Oliveira Marques, un dels historiadors portuguesos de més prestigi, amb dos articles que ha publicat al setmanari Expresso. Segons ell, només federant-se amb les altres nacions peninsulars Portugal podrà resoldre satisfactòriament els seus problemes. És d’absoluta necessitat, afirma, que es converteixi en realitat aquest projecte. Els esmentats articles d’Oliveira Marques han pretès ser un toc de sometent. Però, serà possible la mobilització general? De moment, s’ha format un escamot que fa onejar altra vegada la bandera que l’any 1851 aixecà per primera vegada el republicà socialitzant José Félix Henriques Nogueira. I Joao Paulo de Oliveira, a les pàgines centrals del Diário Popular -dues pàgines senceres amb grans titulars- reobre el debat públicament. Ha cridat a la palestra intel·lectuals de relleu: [...] tots plegats desitgen el mateix: una Ibèria unida amb un total respecte per les característiques de cada un dels països que la composen, i sense acceptar que cap d’ells hi esdevingui hegemònic. Fernando Graça Gil, tot afirmant que la “Confederació Ibèrica és inevitable (i necessària)”, diu que el feixisme aguditzà “les contradiccions de l’imperi portuguès i de l’hegemonia castellana”; i declara que “la solució per al problema de les nacionalitats, que després del franquisme sorgeix amb una enorme evidència a l’actual Espanya, no podrà ser trobada sense involucrar-hi els portuguesos”. [...] Tots plegats, els qui han expressat el seu parer en les pàgines del Diário Popular de Lisboa, coincideixen, en línies generals, en el desig d’una Ibèria que encaixa amb la que, des de molt enrere del segle passat, propugnen importants personalitats catalanes; una Ibèria que, entre nosaltres, sempre ha esdevingut popular. És que potser ha arribat l’hora d’interessar-s’hi també el poble portuguès?
