Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Sí, per què?

Fa uns anys, als programes de ràdio frescos era obligatori anar tirant talls de veu de Jordi Pujol. Hi havia el convidat a l'estudi i ja podia estar dient que el seu pare acabava de morir-se que, quan fes una pausa, se sentiria: "Què diu, què diu?" Si un convidat anava a un programa fresc i no li tiraven cap tall de Jordi Pujol volia dir que el tècnic de so era a terra recargolant-se de dolor per peritonitis. Molt a poc a poc, amb el canvi de govern, Jordi Pujol no va ser tan omnipresent en tots els programes frescos. I es va començar a posar de moda tirar la sintonia de la sèrie Expediente X quan a l'estudi algú deia alguna cosa remotament relacionada amb el misteri. I sobretot, sobretot, sobretot, es va posar de moda l'efecte de cop de puny per indicar que el locutor, el convidat, el que trucava o el que passava per allà s'havia ficat de peus a la galleda. Com que als programes desenfadats no se sol parlar -hi ha excepcions- de llatí, no se sent el cop de puny perquè un tertulià hagi traduït malament un paràgraf de La guerra de les Gàl·lies , sinó perquè -posem per cas- el locutor li ha preguntat si li agraden les croquetes i ha contestat que no. Espero que l'SGAE tingui en compte que el senyor que va gravar el cop de puny al cedé d'efectes de so hauria de tenir un patrimoni més gran que el d'Elton John.

Però ara fins i tot el cop de puny ha estat desbancat. Ara ja pots anar canviant de dial que a tots els programes deixen anar cada trenta segons el " pog qué " de Mourinho. Ja sé que és la gràcia de la novetat i que d'aquí un any o dos potser la cosa baixarà, però mentrestant em sembla que em passo a Ràdio Estel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT