El recaptador amb el riure fluix
Aquests dies hem tingut la feliç notícia de l’existència del senyor Santiago Menéndez, que com el seu nom indica treballa com a director de l’Agència Tributària d’Espanya. A molta gent, entre la qual m’incloc, ens havia passat per alt el senyor Menéndez, perquè vivim en la convicció que el sistema tributari espanyol ve a ser una mena d’Estrella de la Mort de Star Wars, que d’alguna manera es retroalimenta a ella mateixa. Però no és així: hi ha un director de l’organisme, que fins ara havia procurat mantenir un perfil baix i no fer-se notar. Però en aquesta època en què tothom vol tenir el seu moment de visibilitat, que l’home que vigila els nostres impostos es mantingués en silenci segurament era demanar massa.
De manera que Santiago Menéndez va xerrar, i es va quedar a pler. Va anunciar al món sencer que la Hisenda espanyola controla una quantitat de dades que són, en les seves paraules literals, “la repera patatera”. Potser val la pena remarcar que el senyor Menéndez no és cap adolescent, sinó un senyor de Gijón que va néixer l’any 1959, que és economista i que forma part del que es coneix com a Cuerpos Superiores de Inspectores de Hacienda y de Interventores y Auditores del Estado. Cal suposar, doncs, que té un cert domini de la matèria sobre la qual treballa, i que quan es diu que disposa de dades que són “la repera patatera” ens està brindant una informació confidencial que mai no li acabarem d’agrair.
La misteriosa repera del director Menéndez anava directament relacionada amb un altre gran senyor de la seva corda, anomenat Rodrigo Rato, que se suposava que era un economista de primera fila i que ha resultat ser un vulgar defraudador i evasor de capitals. Parlem d’un home que ha presidit el Fons Monetari Internacional, que ha estat vicepresident econòmic del govern d’Espanya i que va tocar la campana per anunciar la bona nova, que tanta gent celebra encara, de la sortida a borsa d’una entitat coneguda com a Bankia, que va alegrar la vida dels seus clients robant els seus estalvis mitjançant una eina financera que es va anomenar preferents, i que no era res més que l’estafa de l’estampeta i dels duros a quatre pessetes.
La repera patatera és que l’economia d’un dels estats més grans de la UE hagi estat en mans d’un personatge com Rato, i que un altre personatge com Santiago Menéndez surti a ajudar-lo amenaçant amb l’obvietat que l’Agència Tributària compta amb dades de pronòstic reservat. No en dubtàvem. Si en lloc de fer servir aquestes dades per enviar cartes que reclamen quantitats de fins a 13 euros (jo en vaig rebre una) es preocupés no tan sols de perseguir els grans infractors, sinó de no protegir-los amb una amnistia fiscal que fa caure la cara de vergonya, em penso que tots estaríem una mica més tranquils. Al director Menéndez se li va escapar fins i tot un riure tètric mentre presumia de la seva informació privilegiada, però a molta de gent ens va semblar la repera patatera del desvergonyiment i la mala intenció. Prou de tot això, sisplau.
