Publicitat
Publicitat

Els reptes dels nostres ajuntaments

Fa pocs dies que els nous ajuntaments fruit de les eleccions del 22 de maig s'han constituït. No cal dir que els ajuntaments han jugat un paper indiscutible en la democratització del nostre país i en l'establiment dels serveis públics i equipaments bàsics dels nostres pobles i ciutats. Des dels primers ajuntaments democràtics constituïts l'any 1979 als actuals hi ha una gran diferència. De la mancança en serveis i equipaments dels primers governs locals hem passat a poder gaudir d'uns serveis municipals, que si bé en alguns casos poden ser millorables, corresponen a un país desenvolupat amb un consolidat estat del benestar.

Ara comença un període que ha de ser rellevant per als governs locals del nostre país. Hi ha dues raons principals. La primera, pel context en què ens trobem, en què la crisi econòmica ha afectat notablement les finances locals i s'han d'implementar instruments adequats per superar aquesta conjuntura. La segona raó és que el Govern ha manifestat la voluntat d'impulsar la llei de governs locals i una vegada elaborada aquesta llei és d'esperar que s'abordi la llei de finances locals, tal com disposa l'Estatut.

La situació financera de molts municipis es preocupant perquè presenta alts nivells d'endeutament, però aquest fet no és generalitzable. A Catalunya hi ha més de 940 municipis i n'hi podem trobar també de sanejats.

Els responsables municipals demanen una reforma del finançament local, però tot i ser inajornable hem de ser conscients que aquest fet no resoldrà tots els problemes. Molts d'aquests responsables consideren que la reforma ha de portar més recursos des de les administracions d'àmbit superior cap als governs locals, però aquesta possibilitat crec que és inviable en el context econòmic actual, si no és que es passen noves competències cap a les entitats locals.

El que ha de comportar la reforma del finançament és una revisió dels instruments fiscals en mans dels municipis, perquè tinguin els tributs adients per fer una política tributària autònoma i responsable. També s'han de millorar els criteris de distribució de les transferències que els municipis reben dels governs d'àmbit superior, però això no ha de voler dir necessàriament que se'ls traspassin més recursos.

La millora de l'administració local comporta, en primer lloc, l'equilibri pressupostari i, en segon lloc, una reorganització de l'administració pública local. Davant la situació de dèficit pressupostari, per aconseguir l'equilibri hi ha dues fórmules: incrementar els impostos o reduir i contenir la despesa. La primera opció no la recomano. Amb la situació econòmica que vivim no es pot exigir més al contribuent, llevat d'alguns casos excepcionals en què s'ha fet una política de subministrar certs serveis públics de manera gratuïta, quan no tenen cap finalitat social ni redistributiva, podent-se exigir taxes o preus públics per finanançar-se. Per tant, l'equilibri pressupostari s'ha d'aconseguir amb la contenció i la racionalització de la despesa, que no ha significar inevitablement una disminució de la qualitat i el nivell dels serveis públics.

Malgrat tenir un deficient sistema de finançament, abans de la crisi els municipis van tenir un increment considerable dels ingressos derivats dels tributs sobre el sector immobiliari. Aquests recursos van determinar un nivell de despesa pública que ara alguns municipis, per culpa de la davallada dels ingressos provocada per la crisi, no poden mantenir. No vull dir que aquests recursos addicionals es destinessin a despeses supèrflues o innecessàries, però sí que moltes vegades els ingressos han determinat el nivell de les despeses, quan hauria de ser al revés, les necessitats de despesa provinents de les competències assumides haurien de determinar el nivell dels ingressos. Si per la conjuntura econòmica creixen els ingressos públics ens hauríem de preguntar: hem de gastar més?, o bé, hem d'abaixar els impostos? O potser hauríem de canalitzar els nous recursos cap a un fons per utilitzar en èpoques de recessió com fan alguns governs dels Estats Units, que els anomenen rainy day funds .

L'altra actuació que ha de permetre millorar la situació de l'administració local n'inclou la reorganització. Tenim moltes administracions locals: diversos esglaons (municipal, comarcal, provincial, metropolità, etc.) i molts municipis. D'una banda, hem de procurar que no hi hagi solapaments i racionalitzar les administracions supramunicipals per no mantenir administracions buides de competències. D'altra banda, es podrien estalviar costos si hi hagués més cooperació intermunicipal en la prestació de certs serveis públics. Mancomunar serveis és una via que s'ha de fomentar en un futur immediat.

En definitiva, no es tracta de treure protagonisme als nostres governs locals, sinó tot el contrari. Tenen a les seves mans un gran repte, superar la crisi econòmica i consolidar la prestació d'uns serveis als ciutadans propis d'un país amb un alt nivell de benestar i qualitat de vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT