Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Una sèrie que té de tot

Telecinco ha conclòs aquesta setmana la sèrie Punta Escarlata amb un doble episodi. Dins del que és la ficció espanyola i el que acostumen a ser les produccions de Telecinco hem de dir que no està malament del tot, bàsicament perquè té de tot: una trama de suspens, una altra d'amor i sexe, una altra de narcotràfic, una noia que té visions, un assassí en sèrie, noietes joves, un policia guapo, un altre de corrupte, ambient d'estiueig... També sang i violacions i potser una mica massa de violència explícita a l'hora de resoldre les trames. I sorpresa final. Tot amb una bona factura, un tractament modern de la imatge i un nivell d'interpretació actoral una mica per sobre del que acostuma a tenir la ficció d'aquesta cadena.

Per una vegada han intentat esforçar-se en unes trames de suspens que funcionessin com un trencaclosques que s'havia de resoldre de mica en mica. Les històries d'assassins en sèrie ja les tenen, aquestes coses. És d'agrair que en comptes d'agafar-se, com en anteriors ocasions, a històries reals que acaben mancades de suspens i de fil argumental, s'hagin esmerat en el guió. Carles Francino (el fill) fent de policia guapo que resol casos i que a més les enamora a totes ha interpretat un personatge amb ganxo que resistiria unes quantes temporades més.

És evident que hi ha escenes i detalls que ens poden semblar ridículs o sobrers, com és el de la detenció d'un dels culpables just en el moment que anava a combregar i el capellà es queda aguantant el cos de Crist bocabadat amb el panorama que se li organitza davant de l'altar. Però fins i tot excessos d'aquest tipus els trobaríem en sèries com CSI i els procurem passar per alt.

Punta Escarlata el podríem entendre com una petita dosi d'optimisme en la ficció espanyola, un graó més en el llarg recorregut que té pendent. Però em temo que una flor no fa estiu i que les cadenes seguiran triant opcions més fàcils i barates.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT