5/9: A Amatrice no són ‘Charlie’
L’ÚLTIM NÚMERO de Charlie Hebdo, en l’espai Teníem altres portades, hi ha un dibuix titulat “Terratrèmol a la italiana”. Hi apareixen, com si fossin els plats de la carta d’una trattoria, uns macarrons amb suc de tomàquet, que és un home ensangonat; uns macarrons gratinats, que és una dona ferida i empolsegada; i una lasanya, que són tot de cadàvers entre diverses capes de pasta. Potser algú de vostès hi veu la gràcia. Jo no. A Amatrice, el lloc on encara buscaven els cossos dels qui havien mort mentre es publicava el dibuix, tampoc l’hi veuen. Quan Charlie Hebdo va rebre el repugnant atac en què van morir diverses persones, moltíssima gent de tot el món va expressar la seva solidaritat. Però alguns ja no vam compartir llavors el lema que es va fer servir: “ Je suis Charlie ”. Perquè alguns pensàvem, i pensem, que hi ha límits per a l’humor. En aquest dibuix sobre el terratrèmol d’Itàlia no hi ha sàtira ni ironia. És tan sols una manera de dir que tot s’hi val. I alguns pensem que el dolor de les persones és sagrat, i és un límit. Que no tot s’hi val. No s’ha de prohibir. Però ens demanem el dret a no aplaudir-ho i a lamentar-ho. A Amatrice avui no són Charlie Hebdo (ni tan sols els que aquell dia es van posar l’adhesiu).
