4/9: Azaña i el dret a decidir
LA DRETA ESPANYOLA ha volgut desacreditar Xavier Domènech perquè va recordar que Azaña havia escrit a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació. I li han recordat que anys després Azaña pensava el contrari. Té tota la raó Domènech: la cita aportada és bona i certa. Tenen algunes raons els seus crítics. Manuel Azaña, intel·lectual solvent i gran patriota espanyol, va fer una evolució que van compartir altres intel·lectuals. Als anys 20 tenien unes enormes simpaties cap al catalanisme, company de viatge contra la dictadura de Primo de Rivera. L’any 32 Azaña es mulla del tot per l’Estatut (altres ja no). Però avançant els 30, amb el catalanisme al poder a Catalunya, van perdent-li la simpatia. És un clàssic. En la lluita secular entre les dues Espanyes, quan una pot fer servir el catalanisme contra l’altra, li troba totes les gràcies. Sobretot, quan el catalanisme és un lament de vençuts, un greuge de víctimes. Però quan és un projecte cultural i polític que pot tenir èxit (i que llavors competeix amb el seu), s’espanten i el rebutgen. Vist des d’aquí, té un punt de tristesa: només t’estimen una mica quan perds; quan pots guanyar, et temen i et crucifiquen. I, malgrat tot, és molt millor guanyar.
