10/09/2016

11 de setembre: les raons i les excuses

1 min

NO SE M’ACUT CAP RAÓ per participar en les mobilitzacions de la Diada de l’any 2013, posem per cas, que hagi caducat en el 2016. Totes les raons que servien llavors, serveixen ara. Si algú pensava el 2013 que a Catalunya li calia un procés d’autodeterminació, no hi ha res de nou l’any 2016 que faci pensar el contrari. Si algú considerava l’any 2013 que la independència era la via, seria estrany que ho hagués deixat de pensar el 2016 (més aviat ara ho pensen alguns que no ho pensaven fa tres anys). Si algú ja sabia l’any 2013 que el procés exigia a la vegada el compromís polític de partits i institucions i l’impuls de la mobilització pacífica dels ciutadans, encara n’ha de ser més conscient l’any 2016 (tot i que ara el compromís de les institucions és més concret i visible). Hi ha les mateixes raons (o més) per participar-hi, però hi ha més excuses per no fer-ho. Legítimes i explicables, però excuses. La fatiga, la sensació que no cal que cada any hàgim de batre un rècord (però aquesta ja hi era també el 2013), la delegació en el front institucional... Són excuses, potser fins i tot bones excuses per no anar-hi. Però, a l’altre platet de la balança, hi ha les mateixes raons que hi havia per anar-hi, o més. I són bones raons.

stats