Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

11 de setembre... 1714-1932

En caure al baluard de Sant Pere la figura simbòlica del Conseller en Cap en Rafel de Casanova, era la llibertat de la terra catalana la que restava ofegada per la invasió dels exèrcits del Borbó. Dues centúries llargues de vida esmorteïda en les quals l'ànima catalana, la flama impulsadora de l'esperit de la nostra raça, semblava haver-se extingit per sempre; l'ànima dels pobles, però, és immortal i colgada es conservava com el caliu que espera tan sols la bufada del vent renovador perquè llançades les cendres per l'espai s'arbori de nou la flama viva abrusadora.

[...] Confiàvem en què així com l'adveniment del primer Borbó havia estat la fita de la decapitació de nostra personalitat nacional, la caiguda d'aquesta dinastia i l'ensorrada definitiva de les institucions monàrquiques haurien marcat l'alba gloriosa d'una nova vida de plenitud nacional.

[...] Caldria que féssim examen de consciència per a esbrinar a qui s'ha d'atribuir la responsabilitat de què no s'hagi aprofitat totalment per a Catalunya l'avinentesa excepcional de l'adveniment de la República.

[...] Catalunya celebra novament en la jornada de l'11 de setembre la festa nacional en commemoració dels herois que ofrenaren llur vida en defensa de les pàtries llibertats i cal reconèixer que, enguany, la festa tindrà a l'hora el sentit d'una nova ratificació de la voluntat dels catalans d'obtenir un règim de plena i completa autonomia.

[...] No sabem encara si la celebració de la festa nacional coincidirà o no amb l'aprovació de l'Estatut que les Corts Constituents de la República espanyola han volgut atorgar al nostre poble; no hem de regatejar l'aplaudiment als germans de terra d'Ibèria que han fet un esforç innegable per a arribar a l'aprovació d'aquesta llei d'autonomia, voldríem, però, que en l'11 de setembre de 1932, Catalunya, tot i celebrant la indiscutible victòria parcial que comporta l'aprovació d'aquest Estatut, sabés emprendre l'embranzida formidable que serà encara necessària per a arribar al cim de la plena llibertat.

Manuel Carrasco i Formiguera 1932

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT