Publicitat
Publicitat

La síndrome de la Puerta del Sol

Havia de passar. En una mena de síndrome d'Estocolm a l'inrevés, la policia espanyola ha acabat rendida als encants dels peluts del 15-M. El SUP, que és el principal sindicat de la bòfia, va emetre un comunicat que ha fet que encara molts s'estiguin fregant els ulls: "Els indignats tenen raó en tot el que diuen i demanen -diu el SUP-, i no haurien d'equivocar-se en algunes de les coses que fan. Saber dirigir la seva actuació perquè suposi avenços en la consecució d'objectius [...] és la diferència entre ser un moviment que pugui canviar coses o acabar com a ansisistema minoritaris".

Sàvies paraules. Com diuen els estetes, el rosse fa el carinyo , i després de mesos d'intercanviar garrotades, a la policia li ha agafat un brot fraternal i ha trobat oportú donar alguns consells d'eficàcia a aquests nois carregats de bones intencions però que farien bé de no fumar tanta maria. Els activistes, per la seva banda, s'han quedat perplexos: estaven protagonitzant un moviment històric i de sobte s'han trobat vivint un acudit d'en Gila. Está el enemigo? Que se ponga! En justa correspondència, els indignats han decidit suspendre les hostilitats i no tornar a insultar els agents, ni a vessar-los pots de pintura damunt els cascos. En lloc d'això, es dedicaran a animar-los a sumar-se a les protestes. Amb una mica de sort, encara veurem com tots plegats, manifestants i guardians de l'ordre, acaben fent cucanyes solidàries d'una punta a l'altra de la Puerta del Sol.

De tota manera, les amistoses admonicions als indignats no són l'únic fragment de substància que es pot llegir al comunicat del SUP. N'hi ha un altre, dedicat al ministeri de l'Interior del Regne d'Espanya, que no té pèrdua. Concretament, l'acusa de "passar de permetre una acampada barraquista durant mesos a tallar el lliure trànsit per la plaça [la Puerta del Sol, s'entén], desviant els autobusos, tallant el metro i acordonant la zona com si fos el Congrés de Diputats durant el 23-F".

Una altra vegada, els representants sindicals de la policia tenen més raó que un retaule gòtic. Tot plegat ha anat de tal manera que, al final, els que estan acampats al centre de Madrid ja no són els manifestants, sinó la policia enviada suposadament per reprimir-los. Mentrestant, el candidat Rubalcaba, ja del tot oblidat que el ministre de l'Interior al qual s'adrecen aquestes crítiques era ell fa quatre dies, es dedica a prometre bagatel·les als indignats , a veure si així va i el voten. Mentrestant, el PP envia l'inexplicable González Pons a carregar contra Rubalcaba (i Zapatero, no fos cosa), i això és tot el que té a dir sobre el tema. Tres mesos després, tant els d'una banda com els de l'altra continuen demostrant no haver entès ni una paraula del que significava l'eclosió dels indignats , i sense haver comprès tampoc que poden donar-se per contents si la contestació contra tot el que són i representen no passa d'aquí. Això sí, de moment han aconseguit que la policia es torni prorevolucionària. Enhorabona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT