31/10/2016

Els socialistes balears es reivindiquen

2 min

Entre altres consternacions, els membres de la gestora del PSOE varen descobrir aquest dissabte l’existència de les illes Balears, a través del vot negatiu dels dos diputats que tenen al Congrés per aquesta circumscripció. El cap de la gestora, Javier Fernández, ja va tenir un preavís sobre aquest accident geogràfic durant les desfilades del passat dia 12, festa nacional obligatòria de la Hispanitat, quan una senyora anomenada Francina Armengol es va plantificar davant seu i, amb aires molt enfadats i un accent exòtic, li va insistir en la idea que no és no. Fernández, però, estava ocupat a intentar arrecerar-se de la pluja (la metafòrica i la meteorològica) i es va arrupir encara més del que li és habitual mentre taral·lejava “ Asturias, patria querida ”. No va poder sentir que la senyora l’avisava que els diputats illencs també votarien que no a la investidura de l’home que estava al corrent abans que ningú de la trama Gürtel, bàsicament perquè n’era el màxim responsable.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El tret al cap que es va disparar el PSOE aquest dissabte com a culminació d’un suïcidi per fases particularment cruel ha tingut l’efecte de reforçar i/o de cohesionar (si més no, de moment) no tan sols els socialistes catalans, sinó també els balears, que per primera vegada assumeixen un paper protagonista i una identitat diferenciada dins la política estatal. Modesta, aquesta identitat, però diferenciada i visible. No hi estan avesats, i ara la pregunta és què en faran, els socialistes illencs, d’aquesta nova situació. S’ha de recordar que, a diferència del PSC, que és un partit amb estatuts i personalitat jurídica pròpia coalitzat amb el PSOE, el PSIB tan sols són les sigles del partit de Susana Díaz a les illes Balears, és a dir, que és tan PSOE com qualsevol altra delegació autonòmica de les que tenen la seu central al carrer Ferraz de Madrid. O sigui que, si hem de parlar de desobediència parlamentària, la dels diputats Pere Joan Pons, de Mallorca, i Sofía Hernanz, d’Eivissa, seria una desobediència proverbial.

Podem, que dóna suport extern al govern que presideix Armengol en coalició amb els econacionalistes de Més, ja havia amenaçat de trencar el pacte si als diputats socialistes se’ls acudia d’abstenir-se, però cal suposar, veient els esdeveniments, que això no succeirà, més que més després que la presidenta del Govern Balear rebés els elogis de Pablo Iglesias per la seva “valentia”. De manera que l’executiu balear sembla que té assegurada l’estabilitat (insistim, de moment) per continuar la seva tasca. És un fet que la nova direcció del PSOE, sigui quina sigui la que emergeixi després de la tempesta autoinfligida, haurà de valorar amb cura, i més tenint en compte els pocs governs autonòmics que actualment es troben sota el signe del puny i la rosa. Expulsaran Pons i Herranz? ¿Els sancionaran? Ara que s’han assabentat que existeixen, ¿hi haurà represàlies socialistes contra els socialistes balears? No sembla el més prudent ni convenient, però per això mateix la resposta és més que dubtosa.

stats