Les subtileses del referèndum a TV3
Amb El referèndum impossible el 30 minuts s’atrevia a reconstruir un trencaclosques complicadíssim: sintetitzar la infructuosa dansa política per intentar celebrar un referèndum per la independència. El resum era impecable i comptava amb múltiples veus, no només de representants dels diversos partits polítics sinó també de juristes, politòlegs i constitucionalistes que oferien punts de vista diferents. El moment de fer-lo era oportú: el referèndum ha sigut l’agent disgregador d’una possible majoria parlamentària i, com concloïa el reportatge, la repetició de les eleccions no fa pensar en un destí diferent per al referèndum per la independència. El 30 minuts va especificar els polítics que havien declinat participar en el reportatge (Susana Díaz i Pablo Iglesias) perquè l’absència també dóna informació a l’espectador. Hi va haver un error d’aquells que fan una mica de mal als ulls: van rebatejar el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, com a Josep Turull, retolant malament el seu nom en pantalla.
El referèndum impossible demanava concentració a l’espectador per captar els matisos del relat i detectar les contradiccions polítiques i excuses que es filtraven en el discurs dels testimonis. El reportatge va saber mantenir un puntual joc de subtileses en el terreny de la realització que eren petites aclucades d’ull a l’audiència. Es podien apreciar sobretot a l’hora de perfilar l’evolució del PSC pel que fa al referèndum, amb canvis de criteri, matisos i discordances dins del partit i al llarg del temps. Consistia en un ús molt sibil·lí de la imatge. Per exemple, quan es recordaven unes declaracions d’arxiu de Pere Navarro a l’Àgora de TV3 en què demanava un referèndum acordat dins el marc de la legalitat. “Ara ja no ho demanen”, deia després la veu en off. I apareixia Iceta ballant al costat de Pedro Sánchez durant la campanya electoral. O quan el Senat tombava una nova petició, incloïen el pla de Montilla fent una ganyota d’estranyat des del seu escó. A tot això, cal afegir-hi una vaporosa sintonia de misteri i terror que emanava del relat cada vegada que el referèndum provocava tensions entre els partits espanyols.
Però el més subtil va passar de manera involuntària. A l’única pausa de publicitat del 30 minuts, es va incloure, enganxat al reportatge, un anunci del Crackòvia en què es veia un esquetx dels Esports vintage on un fals David Meca explicava com li quedaven els testicles després de nedar tantes hores. Detallava fins a quin punt gegantesc se li inflaven les gònades. Un eufemisme de la sensació que també podia experimentar un espectador en veure resumida l’eterna batalla, l’acumulació d’excuses barates, trampes i contradiccions d’un camí esgotador per un referèndum que, com diu el títol, ja sembla impossible.
