21/10: Això no és un judici

TINC DAVANT MEU l’expedient d’un judici militar sumaríssim de l’any 1939, com tants altres n’hi deu haver. És el del meu avi. El full central és el de la sentència: un paperot mecanografiat, mal redactat, ple de faltes i repeticions, rutinari, que fa la sensació que ningú va repassar mai. Després d’un “resultando” en què figura que es prova la militància republicana i la pertinença a algun organisme del poble en temps de guerra, arriba el “considerando que el hecho sentado como probado constituye un delito de rebelión militar”. Té conya: uns militars revoltats acusen de “rebelión militar” algú que ni era militar ni es va revoltar. Després un altre “considerando: que lo revela como hombre perverso y peligroso para la sociedad”. Per tant, “el Tribunal opta por imponer la pena más grave: debemos condenar y condenamos al procesado a la pena de muerte y a las responsabilidades civiles cuya cuantía se fijará”. Em miro aquest paperot i, encara que ja no tingui cap efecte pràctic (la pena de mort l’hi van commutar, però ningú no li treu els quatre anys al penal de Burgos), estic content si ara algú em diu que no val per a res. Que no és la sentència d’un judici, que no forma part de cap acte jurídic de justícia sinó d’un acte polític de venjança.