7/7: Anar restant

AMB REFERÈNDUM O SENSE, hi ha avui un debat en la societat catalana sobre quin és el seu millor futur. En un platet de la balança, l’oferta que fa Espanya, allò que diu als catalans que poden tenir dins del marc de la Constitució, els actius i els passius que té això. A l’altre platet de la balança, el que representaria ser un estat independent, també amb els seus riscos i els seus avantatges. En aquesta situació, sembla que el més lògic seria que els partidaris de l’Espanya constitucional posessin cada dia més coses al seu platet de la balança perquè pesés més i resultés més atractiu. És el que va fer Cameron a Escòcia, i li va anar bé. És el que han reclamat, sense cap èxit, els partidaris d’una frustrada tercera via. Doncs l’estat espanyol, d’una manera insòlita, enmig d’aquest dilema, el que es dedica a fer és exactament el contrari: treure coses del seu platet de la balança, fent que cada dia pesi menys. En ple debat, el Constitucional retalla lleis del tripartit sobre l’ús social del català: no tan sols no millora l’oferta sinó que la rebaixa... Quina explicació pot tenir aquesta actitud tan estranya, tan aparentment poc lògica? Que en el fons l’objectiu de l’Estat no és seduir sinó imposar. És vèncer, no convèncer.