7/6: “Barcelona, ciutat sense llei”
DIUEN QUE ara la política és una confrontació de relats. Un relat polític es construeix, sobretot, agafant uns quants fets, subratllant i engrandint els que et convenen, ignorant els que no et convenen, i intentant dotar-ho tot plegat d’un fil narratiu, d’una coherència, d’una relació. Em fa l’efecte que els fets de Gràcia van descobrir a alguns sectors els beneficis polítics i electorals de generar un relat que es podria titular “Barcelona, ciutat sense llei”, presentant la ciutat i el país com una caldera a punt d’esclatar, on els actes de violència es multipliquen i on la situació és gairebé insuportable. No sé si és la vivència que vostès tenen de la ciutat. La meva, no. Però el relat es va construint, arreplegant imatges, magnificant coses, atribuint un determinat sentit a episodis que potser no el tenen. Contra aquest relat, el primer de tot és acotar els fets, condemnar tot el que sigui condemnable, investigar tot el que calgui investigar. Evitar els fets negatius. Quan n’hi hagi, posar-los al seu lloc: lamentar el que és lamentable (la violència ho és), però discutir el relat que s’hi construeix a sobre. Perquè l’eslògan “Ciutat sense llei” sol formar part de la campanya electoral del Setè de Cavalleria.
