14/12: Els bascos van a la seva

DURANT ANYS el catalanisme mirava amb enveja al nacionalisme basc i el volia copiar. Ara els partidaris de la unitat d’Espanya aconsellen al catalanisme copiar el nacionalisme basc. En tots dos casos hi ha un error de fons: els nacionalismes català i basc no es poden copiar entre ells perquè els casos català i basc no tenen res a veure. Tot nacionalisme democràtic té com a objectiu que la gent d’un país visqui millor i que es preservi la seva personalitat cultural específica. I creu que cal per a això un poder polític favorable, que s’aconsegueix a les urnes. A partir d’aquí, tot diferencia el cas basc del català. Euskadi té una mida i un pes econòmic que fa admissible per a Espanya atorgar-li un concert que permet als bascos administrar els seus recursos -i més- i obtenir dins d’Espanya el benestar a què aspiren. Catalunya és massa gran i té massa pes econòmic perquè Espanya cregui que es pot permetre un concert a la catalana. La personalitat cultural basca i l’evolució de la seva demografia fan possible pensar que poden mantenir-la a base de blindar-la. La definició de la catalanitat i la demografia catalana exigeix no blindar-la, sinó compartir-la i ampliar-la. Els bascos van a la seva. Doncs els catalans, a la nostra.