26/10: Contra el canvi d’hora
TOTS ELS QUE VIVIM amb tristesa el canvi d’hora a què serem obligats aquest cap de setmana mirem amb simpatia la moció del Parlament balear que demana mantenir-se en l’horari actual, faci el que faci Espanya. En general no té sentit un canvi d’hora pensat per a un model econòmic i social que ja no existeix. Però en el cas balear el despropòsit és enorme: ¿com poden tenir la mateixa hora oficial Maó i la Corunya, quan el sol surt (i es pon) a Maó més de cinquanta minuts abans que a Galícia? Els perjudicis per a les Illes són evidents, tangibles. La demanda balear ha tingut ressò i en alguns diaris de fora adquiria una certa significació política. El Corriere titulava: “Les Balears reclamen l’autonomia dels rellotges”. M’agrada, perquè més enllà del debat racional i neutre sobre què convé més (o com una part d’aquest debat) hi ha un debat de model. El model de centralisme espanyol, que ha manat sempre, és el del cafè per a tothom i el tots iguals per nassos. La mateixa hora (i el mateix tot) a Maó i a la Corunya, encara que el sol digui el contrari. Però hi ha un model alternatiu en què els rellotges són autònoms i en què cada territori ha de poder tenir l’horari que vol i que la geografia (i la realitat) li dicta. Només l’horari?
