10/9: Convergència com Batasuna
EL NACIONALISME espanyol de la Transició, modern i desacomplexat, va construir el seu arsenal ideològic i legislatiu en el front basc. Potser llavors els semblava més urgent, tot i que advertien quan podien que el que els preocupava de veritat era Catalunya. Els va sortir prou bé. Potser per això, quan es va activar el front català, van intentar traslladar-hi automàticament els discursos i les lleis que havien creat per a Euskadi. Hi havia, però, una gran diferència: el factor ETA. La pedra angular del discurs que s’havia construït per a Euskadi era la resposta a la violència d’ETA, en plena ebullició. Traslladar-ho a Catalunya sense ETA ni res que s’hi assemblés demanava un doble salt mortal. Un, insinuar d’una manera o altra que matar, aplaudir els qui maten o rebutjar la violència són només tres matisos insignificants de mètode, perquè el veritablement important (i criminal) és voler la independència. L’altre, situar la reivindicació nacionalista (també la democràtica i massiva) en la marginalitat social. Són dos salts impossibles. Pots tractar Convergència -per exemple- com si fos la Batasuna del temps que ETA matava. Una altra cosa és que algú s’ho empassi. A Catalunya, al món, i potser fins i tot algun dia a Espanya.
